Amb l’entrada al mes de febrer, tanquem un cicle nadalenc marcat pels nombrosos actes arreu del territori amb motiu de la celebració dels 800 anys del primer pessebre. Una de les activitats anuals que marca el calendari nadalenc és el pessebre vivent. Són moltes les poblacions que cada any escenifiquen el pessebre davant d’un públic més que fidel.
Enguany, 101.769 visitants han assistit a les representacions de la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya, en el període comprès entre el 6 de desembre de 2023 i el 14 de gener de 2024. Àngels Serentill, la presidenta de la Federació, apunta que la valoració de la temporada és molt positiva, tant pel que fa a nombre de visitants com de figurants, ja que pràcticament tots els pessebres han tingut els millors números de la seva història. Tot i això, no s’ha superat el pic de visitants de l’any 2020, que va arribar a 130.000. Serentill ho atribueix a diversos factors, però els més rellevants són el pic de contagis per covid i grip que hi va haver per Nadal, que va provocar baixes de figurants i de públic i també a factors meteorològics, ja que algun pessebre es va haver d’anul·lar per fortes ventades. A més, els hi han faltat dades de públics d’alguns pessebres importants. En aquest sentit, Serentill afirma que si no hagués estat per aquests imprevistos, s’haurien superat les dades amb escreix. “Si amb quaranta-tres pessebres s’han superat els cent mil visitants, amb els quaranta-nou que estaven programats, segur que hauríem sobrepassat els cent trenta mil”, afirma.
Activitats destacades
Les activitats de la temporada van començar al novembre amb l’inici de la celebració dels 800 anys del primer pessebre. La Federació ho va fer amb el Pessebre Vivent Gegant de Montserrat, una activitat inèdita que va aplegar trenta-quatre pessebres vivents de Catalunya amb prop de nou-cents figurants i milers de visitants.
Pel que fa a la resta d’activitats, les representacions s’han realitzat a quaranta-tres poblacions d’arreu del territori. A Barcelona s’hi concentren la majoria de pessebres vivents, una vintena, com el del Pont Llarg de Manresa o el de Tona. A Girona n’hi ha hagut quinze, com el pessebre vivent de Castell d’Aro o el de Peralada. A Tarragona s’han pogut veure cinc representacions en tota la demarcació, com la de la Masia de Castelló o la de Sant Jaume dels Domenys i a Lleida dues, Prullans de Cerdanya i Sant Guim de la Plana. Aquesta última, juntament amb Les Gunyoles d’Avinyonet (Alt Penedès), van tancar la temporada el passat 14 de gener.
A més, aquest any el Pessebre Vivent de Bàscara ha celebrat els 50 anys, els de Maçanet de la Selva i Peralada han celebrat els 40 anys i Rupit i Vilavenut els 35. També han estat de celebració els pessebres de Premià de Dalt, Corró d’Avall i Prullans de Cerdanya, que han fet 25 anys.
Actes dels 800 anys del primer pessebre
La temporada nadalenca s’ha acabat, però els actes de commemoració dels 800 anys s’allargaran fins al novembre. Entre altres activitats, la Federació de Pessebres Vivents preveu fer un acte de cloenda que consistirà en crear un estel de llum. Encara s’està acabant de concretar la ubicació i la data exacta, però el que està clar és que es compaginarà la tecnologia amb la participació. “Estem buscant el lloc més idoni de Catalunya perquè es pugui visualitzar bé l’estel, per això encara hi estem treballant”, afirma Serentill.
