Un dels eixos troncals de la 24a edició de la Fira és la relació entre educació i cultura. La primera intervenció de la jornada, a càrrec de Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, incidirà en el potencial que tenen els museus etnològics com a institucions formadores i promotores de la sostenibilitat entre les noves generacions. En aquest objectiu, una eina molt necessària és la catalogació i salvaguarda del patrimoni cultural immaterial (PCI). La tècnica en desenvolupament rural Àngels Travé exposarà les aplicabilitats concretes que tenen els inventaris de PCI. Per la coordinadora d’Immaterial Penedès, preservar les manifestacions genuïnes no només és un imperatiu cultural, també un instrument per construir currículums educatius vivencials i de proximitat, o potenciar un model econòmic i turístic equilibrat.  

Tot i no disposar dels mateixos recursos que els equipaments i projectes aixoplugats sota l’administració pública, les entitats també tenen un gran potencial transformador. Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política per la Universitat Autònoma de Barcelona, plantejarà els vincles entre els col·lectius de cultura popular i altres agents educatius. Els nous mètodes pedagògics, inspirats en el model pedagògic 360, avancen cap a la complementarietat entre la formació reglada (escoles, instituts) i la no reglada (escoles de música, grups de teatre, esplais, etcètera).

En la darrera de les intervencions, Víctor Garcia tractarà sobre la responsabilitat social de les entitats. El teixit associatiu té models de governança i gestió coherents amb els ideals de progrés i transformació social que predica? El cap de suport associatiu de Fundesplai construirà la seva xerrada entorn aquesta gran pregunta.

La jornada, moderada pel folklorista Amadeu Carbó, comptarà amb els parlaments inaugurals de la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural Adelaida Moya, el director artístic de la Fira Mediterrània Jordi Fosas, i Rosa Maria Provencio. Per la presidenta de l’ENS, “Miralls ha de servir per prendre consciència que parlar de cultura popular és una redundància, perquè tota cultura és comunitària i per tant educativa”. Provencio emfatitza que "sovint diem que la cultura dita popular és la cultura de base quan en realitat és la base de la cultura". 

L’assistència a Miralls és gratuïta, però requereix d'inscripció prèvia.