Va néixer a Barcelona l’any 1971 i viu a Sant Cugat del Vallès. Aquest advocat va iniciar la seva carrera professional al sector privat, fins que l’any 2001 es va incorporar a Suport Associatiu on ha ocupat el càrrec de gerent. Des de l’any 2001 ha treballat directament amb associacions i fundacions executant tasques d’assessoria, consultoria i formació. Participarà en la jornada Miralls que organitza la direcció general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural amb la col·laboració de l’ENS i la Fira Mediterrània de Manresa.

Les entitats del tercer sector tenen una clara funció de servir la societat en diferents camps. Però què vol dir responsabilitat social de les entitats? Com ha de ser una entitat per tenir aquesta etiqueta?

La definició habitual de la responsabilitat social de les organitzacions es basa en tres pilars: la gestió social, la gestió econòmica i la mediambiental.

El primer pilar està enfocat a cuidar i fomentar el benestar de les persones, de la comunitat, del voluntariat, de les persones associades, dels usuaris/es de les nostres activitats. L’econòmic, en el cas de les nostres entitats, acostuma a ser més fàcil de complir, ja que som entitats que no tenim afany de lucre i els resultats econòmics no són el centre de la nostra activitat. Això no ens ha de fer oblidar aquest aspecte, perquè és un àmbit en què tenim moltes coses a fer des de les nostres organitzacions. La gestió mediambiental consistiria a poder garantir un equilibri entre les activitats que fem i l’impacte que generem a l’entorn.

Dit això, que seria com la definició clàssica de la responsabilitat social, crec que les entitats del tercer sector hem de poder treballar la coherència. La coherència entre la nostra missió, els nostres valors i la nostra acció. Coherència entre el nostre discurs i allò que fem i la manera com ho fem.

 

Parlem de qüestions com la paritat o la inclusió de la diversitat funcional. Són puntals d’aquesta responsabilitat?

Les persones han d’estar al centre de la nostra activitat i ho hem de fer amb una visió de 360 graus, que ens permeti poder tenir en compte aspectes com el gènere o la diversitat funcional, però també el context familiar i social de les persones a les quals adrecem la nostra activitat, situació econòmica, diversitat cultural o religiosa, etc.  

Ara bé, quan parlem d’aquests temes no hem de pensar només en les persones destinatàries de les nostres activitats, sinó també en els nostres equips o en els nostres òrgans de govern.

 

I la compra de proximitat, està consolidada?

Aquest és un tema que s’ha de treballar més a les entitats i una de les línies de treball on tenim més marge de millora. És veritat que sovint a les entitats no es dona tota la importància que hauria de tenir a aquesta compra de quilòmetre zero. Una situació econòmica habitualment molt ajustada a les entitats, o una manca de previsió, fa que en molts casos el preu sigui l’element de decisió últim.  Això passa amb independència de la dimensió de l’entitat, però també cal dir que cada vegada més les entitats més grans i més professionalitzades en molts casos tenen unes polítiques o criteris de selecció de proveïdors o d’entitats col·laboradores que preveuen altres elements com la proximitat o la compra a entitats de l’economia social.

 

També ha de ser responsable des del punt de vista laboral, en el sentit que les persones que hi treballen tinguin un salari adient i just.

Les entitats som la suma del que som les persones que les integrem. La gestió responsable dels nostres equips ha de ser, per tant, un element clau de les nostres organitzacions. És evident que hem de ser coherents i no podem defensar com a organitzacions el treball digne i la defensa dels drets humans i els ODS i després pagar en negre. Hem de garantir un treball decent per a totes les persones de l’equip, la igualtat de remuneració per feina d’igual valor, polítiques de recursos humans coherents amb els nostres valors, una gestió responsable dels equips de voluntariat, etc. Però és cert que a les entitats més petites i mitjanes, en general hi ha un gran desconeixement de totes les obligacions que ens afecten en aquesta matèria.

 

De fet, de vegades hi ha la percepció que treballar en entitats ha de ser altruista...

Hi ha diferents models d’entitats i entenc que tots són perfectament vàlids i necessaris. Hi ha entitats amb un model basat exclusivament en el voluntariat, altres totalment professionalitzades i altres amb sistemes mixtos de personal contractat i voluntariat.

El que sí que és cert és que el creixement ha d’anar acompanyat normalment de la professionalització de l’entitat, entesa aquesta com la incorporació de personal contractat a les estructures (administració, projectes, departament econòmic, gerència...).

Amb independència del model d’organització que tinguem, el que és cabdal és poder garantir el compliment de les obligacions que ens afecten. No fer-ho pot posar en risc la viabilitat dels projectes, de l’entitat i fins i tot el patrimoni personal dels membres de les juntes directives.

 

La importància de l’ètica, la transparència i el bon govern, també són claus. Com es pot treballar aquest aspecte?

Aquestes tres segurament són els tres elements claus de la gestió responsable a les organitzacions no lucratives. Com qualsevol gran canvi a les organitzacions, ha d’haver-hi el compromís i l’impuls dels òrgans de govern i de la direcció i s’ha de treballar amb els equips i amb els diferents grups d’interès de l’organització.

La formació, la informació, l’establiment d’indicadors i el seu seguiment són eines bàsiques per poder aconseguir-lo. Són coses que en teoria són consubstancials a les nostres organitzacions, però que cal fer-ne seguiment per no perdre-les de vista.

 

Penses que, especialment en els contextos de crisi, les administracions han carregat massa pes sobre les entitats del tercer sector per arribar on no arribaven elles?

Les entitats treballem per aconseguir un món millor. Amb els contextos de crisi hi ha més necessitats i més demanda dels nostres serveis i això coincideix habitualment també amb una situació de crisi econòmica de les mateixes organitzacions. Així i tot, fem l’esforç d’arribar allà on les administracions no hi arriben. Crec que aquests contextos de crisi el que fan és evidenciar la necessitat d’una col·laboració publicoprivada entre les entitats del tercer sector i l’administració pública. Ens han de veure com un aliat estratègic per aconseguir millorar la situació de les persones i de la societat, però sense mercantilitzar els serveis i sense que les administracions deleguin o reneguin de les responsabilitats que els corresponen.

 

Hem vist moltes entitats cobrint necessitats que, sobre el paper, corresponen a una administració. Pressió sobre la societat civil, però que a la vegada respon amb responsabilitat i ètica.

Les entitats del tercer sector som la manifestació de la societat civil organitzada. Quan la societat civil s’organitza per mobilitzar-se o aconseguir canvis ho fa normalment a través d’estructures associatives o fundacionals. Sorgeixen en moltes ocasions a partir d’una necessitat que es detecta, que s’ha de cobrir i on l’administració no hi arriba. Som un agent de transformació i de canvi. No hem d’assumir responsabilitats que corresponen a l’administració, però sí que hem d’impulsar aquests canvis socials i normatius es produeixin.

És clar que estem per fer coses i que està en el nostre ADN poder ajudar i col·laborar, però no hem de caure en el risc o en la temptació d’acabar essent únicament proveïdors de serveis de l’administració pública. La nostra acció ha d’anar més enllà, ha de servir per aconseguir canviar les coses, per transformar el món. La utopia segurament és un dels valors del tercer sector.

 

La Covid-19 ha sacsejat el concepte de responsabilitat social? Ens ha ensenyat lliçons de vida i de salut, però també de solidaritat.

Les situacions de crisi evidencien situacions de desigualtat i vulnerabilitat i això sempre toca la fibra i mobilitza la participació de les persones i la seva solidaritat, però també debilita les entitats, redueix els seus recursos i hi ha moltes entitats que s’han vist impossibilitades per dur a terme la seva tasca i han hagut de tancar o mantenir-se inactives.

Aquesta crisi ens ha provocat grans canvis interns però també a l’entorn, i ens obliga mirar cap a dins i a pensar de manera diferent les nostres organitzacions. Hem de fer canvis també i hem de pensar de manera diferent els nostres projectes per poder garantir tenir impacte.

 

Pot fer un petit resum sobre el missatge que vols donar a la teva ponència a les jornades Miralls?

Sembla que pel fet que siguem entitats no lucratives ja som entitats responsables i amb valors. Que forma part de la nostra naturalesa pel fet de ser una entitat sense afany de lucre i tenir una finalitat d’interès general.

L’objectiu de la jornada és poder reflexionar sobre això i potser qüestionar-nos alguns d’aquests apriorismes. Per això el títol de la ponència no és una afirmació sinó una pregunta Entitats responsables?