Va néixer a Barcelona l’any 1971 i viu a Sant
Cugat del Vallès. Aquest advocat va iniciar la seva carrera professional al
sector privat, fins que l’any 2001 es va incorporar a Suport Associatiu on ha
ocupat el càrrec de gerent. Des de l’any 2001 ha treballat directament amb
associacions i fundacions executant tasques d’assessoria, consultoria i
formació. Participarà en la jornada Miralls que organitza la direcció general de Cultura
Popular i Associacionisme Cultural amb la col·laboració de l’ENS i la Fira
Mediterrània de Manresa.
Les entitats del tercer sector tenen una clara
funció de servir la societat en diferents camps. Però què vol dir
responsabilitat social de les entitats? Com ha de ser una entitat per tenir
aquesta etiqueta?
La definició habitual de la responsabilitat
social de les organitzacions es basa en tres pilars: la gestió social, la
gestió econòmica i la mediambiental.
El primer pilar està enfocat a cuidar i
fomentar el benestar de les persones, de la comunitat, del voluntariat, de les
persones associades, dels usuaris/es de les nostres activitats. L’econòmic, en
el cas de les nostres entitats, acostuma a ser més fàcil de complir, ja que som
entitats que no tenim afany de lucre i els resultats econòmics no són el centre
de la nostra activitat. Això no ens ha de fer oblidar aquest aspecte, perquè és
un àmbit en què tenim moltes coses a fer des de les nostres organitzacions. La
gestió mediambiental consistiria a poder garantir un equilibri entre les
activitats que fem i l’impacte que generem a l’entorn.
Dit això, que seria com la definició clàssica
de la responsabilitat social, crec que les entitats del tercer sector hem de
poder treballar la coherència. La coherència entre la nostra missió, els
nostres valors i la nostra acció. Coherència entre el nostre discurs i allò que
fem i la manera com ho fem.
Parlem de qüestions com la paritat o la
inclusió de la diversitat funcional. Són puntals d’aquesta responsabilitat?
Les persones han d’estar al centre de la
nostra activitat i ho hem de fer amb una visió de 360 graus, que ens permeti
poder tenir en compte aspectes com el gènere o la diversitat funcional, però
també el context familiar i social de les persones a les quals adrecem la
nostra activitat, situació econòmica, diversitat cultural o religiosa, etc.
Ara bé, quan parlem d’aquests temes no hem de
pensar només en les persones destinatàries de les nostres activitats, sinó
també en els nostres equips o en els nostres òrgans de govern.
I la compra de proximitat, està consolidada?
Aquest és un tema que s’ha de treballar més a
les entitats i una de les línies de treball on tenim més marge de millora. És
veritat que sovint a les entitats no es dona tota la importància que hauria de
tenir a aquesta compra de quilòmetre zero. Una situació econòmica habitualment
molt ajustada a les entitats, o una manca de previsió, fa que en molts casos el
preu sigui l’element de decisió últim. Això passa amb independència de la
dimensió de l’entitat, però també cal dir que cada vegada més les entitats més
grans i més professionalitzades en molts casos tenen unes polítiques o criteris
de selecció de proveïdors o d’entitats col·laboradores que preveuen altres
elements com la proximitat o la compra a entitats de l’economia social.
També ha de ser responsable des del punt de
vista laboral, en el sentit que les persones que hi treballen tinguin un salari
adient i just.
Les entitats som la suma del que som les
persones que les integrem. La gestió responsable dels nostres equips ha de ser,
per tant, un element clau de les nostres organitzacions. És evident que hem de
ser coherents i no podem defensar com a organitzacions el treball digne i la
defensa dels drets humans i els ODS i després pagar en negre. Hem de garantir
un treball decent per a totes les persones de l’equip, la igualtat de
remuneració per feina d’igual valor, polítiques de recursos humans coherents
amb els nostres valors, una gestió responsable dels equips de voluntariat, etc.
Però és cert que a les entitats més petites i mitjanes, en general hi ha un
gran desconeixement de totes les obligacions que ens afecten en aquesta
matèria.
De fet, de vegades hi ha la percepció que treballar en entitats ha de ser altruista...
Hi ha diferents models d’entitats i entenc que
tots són perfectament vàlids i necessaris. Hi ha entitats amb un model basat
exclusivament en el voluntariat, altres totalment professionalitzades i altres
amb sistemes mixtos de personal contractat i voluntariat.
El que sí que és cert és que el creixement ha
d’anar acompanyat normalment de la professionalització de l’entitat, entesa
aquesta com la incorporació de personal contractat a les estructures
(administració, projectes, departament econòmic, gerència...).
Amb independència del model d’organització que
tinguem, el que és cabdal és poder garantir el compliment de les obligacions
que ens afecten. No fer-ho pot posar en risc la viabilitat dels projectes, de
l’entitat i fins i tot el patrimoni personal dels membres de les juntes
directives.
La importància de l’ètica, la transparència i
el bon govern, també són claus. Com es pot treballar aquest aspecte?
Aquestes tres segurament són els tres elements
claus de la gestió responsable a les organitzacions no lucratives. Com
qualsevol gran canvi a les organitzacions, ha d’haver-hi el compromís i
l’impuls dels òrgans de govern i de la direcció i s’ha de treballar amb els
equips i amb els diferents grups d’interès de l’organització.
La formació, la informació, l’establiment
d’indicadors i el seu seguiment són eines bàsiques per poder aconseguir-lo. Són
coses que en teoria són consubstancials a les nostres organitzacions, però que
cal fer-ne seguiment per no perdre-les de vista.
Penses que, especialment en els contextos de
crisi, les administracions han carregat massa pes sobre les entitats del tercer
sector per arribar on no arribaven elles?
Les entitats treballem per aconseguir un món
millor. Amb els contextos de crisi hi ha més necessitats i més demanda dels
nostres serveis i això coincideix habitualment també amb una situació de crisi econòmica
de les mateixes organitzacions. Així i tot, fem l’esforç d’arribar allà on les
administracions no hi arriben. Crec que aquests contextos de crisi el que fan
és evidenciar la necessitat d’una col·laboració publicoprivada entre les
entitats del tercer sector i l’administració pública. Ens han de veure com un
aliat estratègic per aconseguir millorar la situació de les persones i de la
societat, però sense mercantilitzar els serveis i sense que les administracions
deleguin o reneguin de les responsabilitats que els corresponen.
Hem vist moltes entitats cobrint necessitats
que, sobre el paper, corresponen a una administració. Pressió sobre la societat
civil, però que a la vegada respon amb responsabilitat i ètica.
Les entitats del tercer sector som la
manifestació de la societat civil organitzada. Quan la societat civil
s’organitza per mobilitzar-se o aconseguir canvis ho fa normalment a través
d’estructures associatives o fundacionals. Sorgeixen en moltes ocasions a
partir d’una necessitat que es detecta, que s’ha de cobrir i on l’administració
no hi arriba. Som un agent de transformació i de canvi. No hem d’assumir
responsabilitats que corresponen a l’administració, però sí que hem d’impulsar
aquests canvis socials i normatius es produeixin.
És clar que estem per fer coses i que està en
el nostre ADN poder ajudar i col·laborar, però no hem de caure en el risc o en
la temptació d’acabar essent únicament proveïdors de serveis de l’administració
pública. La nostra acció ha d’anar més enllà, ha de servir per aconseguir
canviar les coses, per transformar el món. La utopia segurament és un dels
valors del tercer sector.
La Covid-19 ha sacsejat el concepte de
responsabilitat social? Ens ha ensenyat lliçons de vida i de salut, però també
de solidaritat.
Les situacions de crisi evidencien situacions
de desigualtat i vulnerabilitat i això sempre toca la fibra i mobilitza la
participació de les persones i la seva solidaritat, però també debilita les
entitats, redueix els seus recursos i hi ha moltes entitats que s’han vist
impossibilitades per dur a terme la seva tasca i han hagut de tancar o
mantenir-se inactives.
Aquesta crisi ens ha provocat grans canvis
interns però també a l’entorn, i ens obliga mirar cap a dins i a pensar de
manera diferent les nostres organitzacions. Hem de fer canvis també i hem de
pensar de manera diferent els nostres projectes per poder garantir tenir
impacte.
Pot fer un petit resum sobre el missatge que
vols donar a la teva ponència a les jornades Miralls?
Sembla que pel fet que siguem entitats no
lucratives ja som entitats responsables i amb valors. Que forma part de la
nostra naturalesa pel fet de ser una entitat sense afany de lucre i tenir una
finalitat d’interès general.
L’objectiu de la jornada és poder reflexionar
sobre això i potser qüestionar-nos alguns d’aquests apriorismes. Per això el
títol de la ponència no és una afirmació sinó una pregunta Entitats
responsables?