Amb més d’un centenar d’associacions i entitats adherides, i més de noranta persones voluntàries, la Coordinadora d’Entitats treballa des de 1989 al Poble-sec i per als seus veïns i veïnes. Ho fa a través de diversos programes i projectes, d’acollida de joves nouvinguts, de lluita contra la soledat no desitjada o de xarxes de cosidores, entre d’altres. També organitza, juntament amb desenes d’associacions, la festa major cada juliol. Hem entrevistat la seva presidenta, Montserrat Pla, qui lamenta la càrrega burocràtica que han de suportar les entitats i que dificulta la seva supervivència.
Del 18 al 27 de juliol arriba la festa major del Poble-sec. Quines són les principals novetats d’aquesta edició?
Una novetat d’enguany és la cessió de l’espai del nou Molino a les entitats amb ocasió de la festa major perquè hi puguin fer activitats. El dijous 24 juliol hi haurà accés lliure amb espectacles, concerts i visites guiades a càrrec de CERHISEC, el Centre de Recerca Històrica del Poble-sec. També s’incorpora a la programació el jardí de les Hortes de Sant Bertran, que es va inaugurar a principis d’any. El dissabte 19 de juliol hi haurà un cicle de concerts i el 26 de juliol acollirà una mostra de Cultura Popular i Vermut Popular, amb bitlles, diables i danses amb l’Esbart Renaixença, un itinerari guiat, etc.

També tindran un protagonisme especial els Geganters i els Diables del Poble-sec, que celebren els seus 40 anys, i que faran el pregó el divendres 18 conjuntament.

En l’anterior festa major van potenciar les activitats organitzades conjuntament entre entitats diferents. Serà així aquest any?
Això s’ha mantingut. No disposem de tants espais, i tenim molts carrers a més afectats per obres, i ens permet concentrar diverses propostes en un mateix espai. També és una manera de potenciar el treball conjunt entre entitats i de fer xarxa.

A les festes de Gràcia de l’any passat es van començar a implementar mesures per pal·liar la massificació turística. Us heu plantejat aquest debat?
Al Poble-sec no hi ha la massificació que ens podem trobar a Gràcia. Tenim molta varietat d’activitats i molt repartides pel barri, i som un barri molt ample. Hi ha concerts que poden portar a molta gent, com els de Sec a Sac, però és fan en un espai gran i obert com són els jardins de les Tres Xemeneies. És un tema que no ens l’hem plantejat.

Aquests dies s'han registrat temperatures rècord, l'any passat vam patir la sequera... A l’hora de fer el programa heu hagut d’adaptar-nos al nou context del canvi climàtic?
Tot això es contempla des de la comissió de la Festa Major. Nosaltres mateixos des de la coordinadora fem un dinar comunitari pels nostres usuaris. Fins ara el celebràvem al carrer i a l’aire lliure, ara l’hem passat al centre cívic El Sortidor, amb aire condicionat.

A la Coordinadora sou més de cent entitats adherides. Com es fa per coordinar tantes entitats?
Algunes entitats són més grans i per elles mateixes funcionen perfectament. Però altres entitats són més petites i necessiten assessorament, o no tenen seu social i la tenen a la Coordinadora. També els oferim una sala equipada on poden venir a treballar, a fer una reunió, etc. Intentem ajudar-les al màxim perquè puguin tirar endavant.

Ara són moments difícils per a les entitats, sobretot per la burocràcia que cal per accedir a subvencions, que cada vegada és més gran. Són moltes hores i hores de dedicació per part dels professionals que se’n van en fer subvencions, justificacions… i no en executar projectes. I sovint la quantitat que reps no compensa totes les hores que has de posar-hi i tota la paperassa que has de fer. Per això sovint la gent es cansa i moltes vegades ja no demanen subvencions. A les entitats petites els hi costa molt continuar endavant.

Una característica del barri és la gran diversitat cultural, amb prop d’una tercera part de la  població migrant i més de 120 nacionalitats diferents. Com s’aconsegueix que la població nouvinguda arreli al barri, i com afavorir la convivència?
Poble-sec és un barri que acull. Tenim el programa del PLA d’Acollida, destinat a gent jove i persones migrades, alguns acabats d’arribar i altres que potser porten més temps. Inclou servei jurídic, formacions, la participació social i comunitària. Pel que fa a la convivència no tenim cap problema. Fem activitats en què participen joves amb persones grans. I d’aquestes ens trobem que algunes també són migrades.

És el cas del projecte de Cosidores, dins el Programa d’Acompanyament  a la gent gran, un grup intercultural format per dones que es reuneix tot els dimecres al matí a la seu de la Coordinadora per cosir, parlar i esmorzar plegades, i que després venen els seus treballs tèxtils a les paradetes que munten per Sant Jordi, per Nadal o per la mostra d’entitats. També hi participen persones grans que viuen en residències. És una manera d’empoderar les dones i de fer xarxa.

Quins altres programes destacats teniu? 
Està el programa Baixem al Carrer, que va néixer el 2009 per acompanyar les persones grans que vivien aïllades a casa seva per les barreres arquitectòniques o soledat no desitjada. El Moving! és un projecte de creació artística i acollida a través de la dansa, que forma part del Pla d’Acollida. S’adreça a joves nouvinguts, que actualment estant preparant una nova creació a l’Institut del Teatre. Va començar per acollir als joves que acabaven d’arribar i no podien accedir a les formacions perquè ja havien començat, i ha anat creixent.

També destacaria el Bressol cultural, que relaciona les escoles del barri amb els equipament de la muntanya i les entitats, i l’Espai de la Infància, que s’adreça a infants que estan cursant primària i secundària.

L’anterior president de la Coordinadora, Antoni Reig, quan va assumir el càrrec va afirmar en una entrevista que els seus objectius principals era feminitzar i rejovenir l'entitat. S’han assolit aquests objectius?
Actualment som més dones. En la junta i en l’equip tècnic hi ha paritat. Pel que fa al jovent, el personal tècnic és majoritàriament jove, però en la junta costa més que entrin joves. La gent jove treballa, estudia, no té temps, i per estar en la junta d’una entitat o una federació cal temps. Som els jubilats qui disposem de més temps per poder-nos dedicar a l’associació.

Quins són els objectius i reptes d’aquesta legislatura?
L’objectiu és poder oferir el màxim servei dins el territori, que els nostres programes puguin arribar al màxim de persones. Cada vegada hi ha més demanda, i hem d’anar actualitzant els nostres programes –adreçats a infants, adolescents i persones grans–, al nou context. Som un barri que creix i cada vegada té més necessitats i l’hem de cuidar. Però sempre depenem de les subvencions i això ens limita molt.

També volem fer xarxa, fer més activitats conjuntes entre les entitats i enfocades al barri. I ens agradaria tenir unes millors instal·lacions, sobretot del Casal Concòrdia.