La Mostra Nacional de Teatre Amateur de Pineda de Mar és el recordatori anual de la gran diversitat de propostes i registres que afronten els elencs associatius de tot Catalunya. En els darrers anys, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya ha apostat per internacionalitzar el cartell. La vintena edició del festival ens ha brindat una bona excusa per preguntar a Toni Font, president de la FGATC, quina valorarà fa del festival.
20 anys de Mostra Nacional de Teatre Amateur. Un bon moment per fer valoració de l’impacte que ha tingut en el reconeixement i dinamització del teatre associatiu.
Certament una xifra rodona convida a reflexionar. Des dels inicis La Mostra ha anat creixent molt i molt. Una prova és el volum de sol·licituds de participació que rebem, especialment enguany que hem assolit xifres històriques. És una prova de l’interès que genera tant entre els nostres grups, que prenen La Mostra com un aparador que els ha de servir per tancar actuacions a altres mostres i concursos, com entre el públic que cada cop és més nombrós. Enguany La Mostra aplegarà gairebé un miler de persones. Paradoxalment, el reconeixement de La Mostra, que no oblidem que és el festival de teatre no professional més gran que es fa a Europa, i probablement al món, queda reduït a l’àmbit de les companyies que hi volen participar i de les persones que ens visiten. No aconseguim transcendir de l’àmbit local i de mitjans com el vostre, malgrat que som la majoria de gent de teatre del país.
Què destacaries del cartell d’enguany?
En destacaria la qualitat dels espectacles i la diversitat de gèneres i procedències. Hem rebut més de noranta propostes i, malauradament, només en podem programar quaranta-set. En un festival que té una durada de quaranta-dues hores, això és més d’una obra per hora. El comitè que fa la selecció de les propostes rebudes ha hagut de treballar de valent i realment ha estat molt difícil haver de descartar-ne la meitat.
Un any més, es comptarà amb representació internacional de grups amateurs. És una aposta que voleu consolidar?
Som Centre Nacional d’AITA i socis de CIFTA. Ho som perquè tenim el convenciment que cal projectar-nos a l’exterior, però hem de donar contingut a aquest interès de projecció i la millor manera que trobem de fer-ho és obrir la Mostra a grups de fora, que coneguin “La Mostra” arreu. El fet d’internacionalitzar La Mostra, a més de l’oportunitat d’aprendre com és el teatre que es fa fora de casa nostra, provoca que es generin sinergies amb entitats d’altres països que obren els seus festivals als nostres grups.
Durant la Mostra es presentarà l’Any Guimerà. Quina serà la implicació dels grups amateurs en aquesta commemoració?
Crec que la millor manera de commemorar el centenari de la seva mort, de reivindicar-lo, és representar-lo. I això és el que faran els nostres grups. Més enllà de la producció que hem fet des de la FGATC, enguany Guimerà es veurà arreu del país. No debades, els amateurs no hem deixat mai de representar Guimerà.
Des de la Federació heu decidit lliurar el Premi Arlequí al Professional a Elisabet Casanova.
El jurat ha volgut reconèixer la feina d’una actriu que, tot i no tenir una carrera dilatada, ha aconseguit enganxar jovent al teatre.
El covid va ser un entrebanc seriós, però al mateix temps va fomentar que es creés la Mostra Itinera. Tornarà a celebrar-se, aquest any?
Sí, tornarem a tenir festival Itinera, tot i que encara no sabem si serà amb aquest nom. El que havia de ser una excepció, va tenir tan bona acollida que l’hem mantingut. Ens sembla una bona manera de portar teatre arreu del territori.
Fa poc us manifestàveu crític sobre l’organització de la campanya Cap butaca buida! Heu rebut cap reacció institucional o dels organitzadors de la iniciativa?
Ens vam assabentar de la campanya pels mitjans de comunicació. Vam sentir que se’ns deixava al marge d’una campanya dedicada al teatre i ho vam traslladar a l’organització. Estem en contacte amb ADETCA i ens hem emplaçat a col·laborar plegats en la pròxima edició.
