Entre els milers de missatges que circulaven a Twitter sobre Sant Jordi, em va captivar un que deia “fins que no l’has llegit, un llibre sempre és novetat”. Salvant totes les distàncies, la frase—que es revolta contra la volatilitat de la immediatesa— també és aplicable als Tres Tombs. Fins que no es viu una passada en primera persona, sempre ens ofereix quelcom a descobrir. La festa té sentit pel seu caràcter ritual, però no deixa d’incorporar noves mirades i maneres de fer.
Entre els milers de missatges que circulaven a Twitter sobre Sant Jordi, em va captivar un que deia “fins que no l’has llegit, un llibre sempre és novetat”. Salvant totes les distàncies, la frase—que es revolta contra la volatilitat de la immediatesa— també és aplicable als Tres Tombs. Fins que no es viu una passada en primera persona, sempre ens ofereix quelcom a descobrir. La festa té sentit pel seu caràcter ritual, però no deixa d’incorporar noves mirades i maneres de fer.
Si els Tres Tombs anessin al CAP, quin diagnòstic faria el metge?
La pandèmia ens va fer molt, com a tantes expressions, però ja hem aconseguit recuperar la velocitat de creuer. Aquest any s’han incorporat a la federació vuit pobles de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona; també ho han fet les ciutats d’Olot -el primer municipi gironí que es federa—i Lleida capital. Altres municipis també han demanat informació per associar-se. La festa dels Tres Tombs ha recuperat l’esplendor que tenia. Un indicador d’aquest moment dolç és que tenim demanada la Trobada Nacional fins al 2027. Des de la Federació, prestem tota l’ajuda al nostre abast perquè les entitats de base tinguin relleu.
La Direcció General d’Agricultura i Ramaderia va aprovar la Guia d’actuació pel bon funcionament dels Tres Tombs i altres concentracions de naturalesa similar amb èquids a Catalunya. Quina valoració fas del seu redactat?
La voluntat de la Generalitat, i també la nostra, ha estat que aquest projecte comptés amb la col·laboració de tots els actors que hi estem implicats: l’Associació de Veterinaris Especialistes en Èquids de Catalunya (AVEEC), personal de la Facultat de Veterinària, erudits i membres del col·lectiu animalista, com ara membres de la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA). Ha estat complex pactar el document. No estem d’acord en tot, però hem acceptat un mínim comú denominador. El document el vàrem presentar conjuntament a la nostra seu l’11 de gener.
Això significa que les posicions entre tots aquests col·lectius no són tan oposades com mediàticament es presenta?
La festa dels tres tombs és la més important que es fa amb animals a Catalunya. De les 8.760 hores que té un any, els cavalls en passen unes seixanta en passades, a raó de tres hores en vint desfilades. La gent que participa dels Tres Tombs dedica molts esforços a cuidar-los. És absurd pensar que poden maltractar-los pels Tres Tombs quan se n’ocupen tot l’any, seria una actitud psicòtica. Ara bé, em temo que sempre hi haurà gent extremista, procedent del món de l’antiespecisme, que mai entendran el nostre món.
La Guia va entrar en vigor l’1 de gener. S’ha fet un seguiment de com s’està aplicant?
Així és, des de la Generalitat ha fet un seguiment a diferents passades. Després de la Trobada Nacional de Montblanc ens reunirem per valorar com ha funcionat l’aplicació, quins aspectes podem canviar, si hi ha pautes a millorar, etcètera. Les mesures que s’indiquen en la Guia no són d’obligat compliment, però des de la Federació ens hem imposat la responsabilitat d’aplicar-les.
A més de la Guia, la Federació té un protocol propi de benestar animal. Pot generar confusió, que hi hagi dos documents de referència?
El Protocol de Benestar dels Tres Tombs és un projecte que va començar a treballar la federació, amb tots els associats, el 2015. És un document específic sobre la festa dels tres tombs. El 2019 es va signar la primera versió del document i fa pocs mesos s’ha actualitzat. Es tracta de regular l’acció dels quatre actors que participen en una passada de tres tombs: els Ajuntaments, les colles de tres tombs, els “traginers” (és a dir, la gent que té els carruatges i els èquids participants) i els veterinaris. Ells són els que donen el vistiplau de la ruta escollida, certifiquen que els cavalls estan en bon estat, inspeccionen que la documentació és la correcta, adequada.
Montblanc acollirà, el 5 de maig, la 27a Trobada Nacional. Què en podeu avançar?
És una Trobada Nacional especial. Dels 85 pobles associats a la Federació, preveiem que n’hi participaran uns 65, un total de més de 300 cavalleries. Per l’orografia que té Montblanc, hem demanat a les colles que els carruatges siguin més petits del que és habitual. També hi haurà representació dels cavalls de Sant Medir, de gent del món de l’hípica i de l’Associació de marxes a cavall de Catalunya. Montblanc ens mostrarà el gruix de carruatges que tenen. Com a novetat, vull destacar que el sant de la trobada serà el sant de la vila d’Olot, capital de la imatgeria catalana, molt espectacular, d’una alçada d’1m 60cm.
El 2025 se celebrarà el bicentenari dels Tres Tombs a Barcelona. S’ha començat a perfilar el programa de la commemoració?
El 19 d’octubre presentarem tot el programa. Per les possibilitats econòmiques que tenim des de la Federació de Sant Antoni de Barcelona, és un projecte ambiciós. El primer plat fort serà el Pregó de Sant Antoni i dels Tombs, que se celebrarà l’11 de gener al Saló de Cent. La setmana següent (18 de gener) farem la passada del bicentenari. El 10 de maig, Barcelona acollirà la Trobada Nacional 2025. La nostra intenció és acabar la commemoració amb una trobada a Montserrat, organitzada amb la col·laboració de la Federació Catalana dels Tres Tombs. En el marc del mil·lenari de l’abadia, volem portar al monestir una exposició de carros amb les imatges de Sant Antoni de diferents associats.
Ets president de la Federació de Sant Antoni de Barcelona i de la Federació Catalana dels Tres Tombs, fet que et dona una panoràmica molt àmplia. La logística de la festa és molt diferent en entorns rurals i urbans?
Els Ajuntaments dels municipis on es fan passades estan molt convençuts de la importància de la festa, fins i tot en molts d’ells és la festa més important de l’any. No ens trobem inconvenients. L’única diferència entre l’organització a pobles o ciutat és causada per la mateixa dimensió dels municipis. A Barcelona, Tarragona, Lleida o Badalona es fa un PAU molt desenvolupat, perquè l’afectació és considerable; en canvi, als altres pobles es fan plans de protecció més ajustats a les seves necessitats.
Els Tres Tombs tenen el seu origen en la benedicció dels animals, però la societat catalana és de la més laiques d’Europa.
Els Tres Tombs són un museu itinerant de carros i carruatges que han existit fins fa molt poc perquè la gent conegui com era el transport. S’ha de reivindicar tot aquest patrimoni, i d’altra, reivindicar la importància que han tingut els cavalls en les nostres vides des de fa 5.000 anys. De fet, estic convençut que els cavalls continuaran sent importants molts anys més.
Què et convida a creure que es recuperarà l’ús dels cavalls?
Hi ha un corrent europeu de fons en aquesta direcció. Als Parcs Nacionals d’alguns estats –França, Suïssa, Alemanya, Àustria…—ja s’han introduït els cavalls per fer tasques de producció. A part de la bicicleta, son l’únic mitjà de transport que produeix zero emissions. En entorns rurals, la recuperació del cavall serà un alt valor afegit en criteris de sostenibilitat i per aixecar la Catalunya buidada. A Catalunya estem avançant poc en la recuperació del cavall, però tenim gent pionera com ara l’Associació Catalana de Tracció Animal (ACTA) que estan fent una feina de divulgació importantíssima.
Potser serà necessari que col·lapsi el model energètic per veure la recuperació massiva dels cavalls.
A mi sempre m’agrada recordar l’última escena d’El planeta dels simis, quanCharlton Heston torna a La Terra i veu l’Estàtua de la Llibertat destrossada. Tot el planeta ha estat destruït, però qui l’acompanya? Un cavall. Quan tots els recursos fòssils s’acabin, els cavalls encara perviuran.
Des de la Federació teniu voluntat de participar en projectes de recuperació del cavall o voleu focalitzar la vostra activitat a l’àmbit festiu i patrimonial?
Ja ho estem fent. A més del suport que oferim a diferents col·lectius, des de fa dos anys col·laborem amb l’Institut d’FP del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès en el projecte Enganxa’t. Els alumnes que estudien per ser Tècnics en Guia en el Medi Natural i Temps de Lliure aprenen com s’enganxa un cavall o com s’arregla l’avaria d’un carruatge. D’altra banda, dues persones de la Junta Directiva elaborem un curs d’FP d’àmbit estatal, també sobre la pràctica de l’enganxe. Ara mateix està acabant de tramitar-se.
Més enllà dels Tres Tombs, en quin moment consideres que ens trobem els col·lectius de cultura popular?
Ens falta complicitat dels mitjans de comunicació i també suport de les autoritats del nostre àmbit. L’Administració ha de ser més sensible i empàtica amb tots els col·laboradors que dediquen molts esforços, complicitat familiar i recursos econòmics propis, perquè la festa tiri endavant. També cal invertir més en cultura popular, veritable motor de les nostres festes. Cal que les associacions puguin viure, no solament sobreviure, i que puguem valorar als nostres col·laboradors la seva feina impagable. Els sopars d’agraïment a totes les persones que organitzen la festa haurien de poder justificar-se, perquè aquests actes de germanor són importantíssims i fonamentals pel futur de la nostra festa.
