Recórrer els carrers de Cervera amb l’smartphone i de la mà de tres dones que van ser crucials a la història de la ciutat; pujar als sostres de la catedral de Sant Pere de Vic; visitar les desconegudes mines de Malpàs al Pont de Suert o posar-se en la pell d’un antropòleg forense en el Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona. Són algunes de les moltes activitats que proposa una nova edició de les Jornades Europees de Patrimoni (JEP) a Catalunya, amb l’objectiu de donar a conèixer el valuós patrimoni cultural, i així conscienciar i implicar la societat en la seva conservació.

En total s’han programat 480 gratuïtes a 211 localitats, unes xifres que representen un increment d’un 20,45% en la programació d’activitats i d’un 11% en la participació de municipis. L’edició d’enguany estrena una novetat important, per tal de fer el patrimoni cultural accessible, no només en termes d’oferta i gratuïtat, sinó també prestant especial atenció a col·lectius específics. Per això, hi haurà visites a diversos equipaments adaptades a persones amb discapacitat auditiva i visual: visites amb intèrpret en llengua de signes en català i visites amb audiodescripció en directe.

Les jornades se celebren a Catalunya des de 1991 i estan impulsades per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i compten amb la col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner, la Federació de Municipis Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis; en aquesta edició s'hi han sumat també l’Associació Capital de la Cultura Catalana i Catalonia Sacra.

Radiografia de la salut del patrimoni

Carles Barrull, de l’Institut Ramon Muntaner i un dels coordinadors de les activitats, destaca que les jornades volen servir també per visibilitzar la tasca en conservació i recerca en patrimoni que fan al llarg de l’any els centres d’estudi i entitats de recerca, i que acostuma a ser força desconeguda.  A més, considera que són com “una mena de radiografia” per copsar la salut del nostre patrimoni.

Una radiografia que revela, per una banda, una major sensibilitat i implicació social vers el patrimoni (arran de l’increment de les xifres de participació), però també la falta de manteniment que pateixen alguns monuments. A Tarragona fa uns dies va haver de tancar l’amfiteatre romà, patrimoni de la humanitat, per problemes de seguretat, derivats de manteniment. Una situació que s'esten a altres monuments de la ciutat i d'altres llocs de Catalunya. Barrull reconeix que “hi ha molt patrimoni restaurat, però també hi ha molt que està deixat, abandonat. Calen recursos. És veritat que no es pot arribar a tot, però sí caldria traçar unes directrius d’actuacions”.

Propostes arreu del territori

L’oferta és molt àmplia i per a tots els gustos, i es pot consultar a l’agenda en línia de les JEP 2019, que incorpora com a novetat un mapa en el qual es troben geolocalitzades totes les activitats. Per no perdre’s entre tanta informació, aquestes són algunes propostes destacades: a l’Alt Pirineu i l’Aran, visita al Museu de Gerri de la Sal al Pallars Sobirà o a les mines de bauxita de Peramola; a Ponent, la vil·la romana d’Albesa o el concert d’orgue al Monestir de les Avellanes; a les Terres de l’Ebre, rutes pel cas històric de Gandesa, Móra d’Ebre o d’Ascó; a Tarragona, descobriment del refugi de la Patacada de Reus o un joc familiar d'enigmes a diferents espais museístics de Tarragona;  a Girona, visita teatralitzada a l'església de Santa Maria del Palau a Torroella de Montgrí; a Catalunya central, un passeig per la colònia tèxtil de cal Pons, a Puig-reig, i a Barcelona, contes i relats de patrimoni amb l’Arxiu de Roquetes-Nou Barris o la visita als racons amagats del mNACTEC a Terrassa.