Del 16 al 18 de març del 1938 Barcelona va patir uns ferotges bombardeigs d’avions italians que tenien la base a Mallorca. Era un avantatge: l’illa estava a mitja hora i era impossible detectar i abatre els avions que es desplaçaven sobre el mar. Durant l’any anterior ja s’havien produït atacs, però aquests van ser els més virulents, perquè l’objectiu era el centre de la ciutat, i perquè per primera vegada no es concentraven els bombardejos, sinó que es diversificaven en el temps i espai, per tal d’augmentar així la sensació de pànic i indefensió. Es volia minar la moral dels republicans mentre els nacionals avançaven per Aragó.

Segons va relatar l’ambaixador nord americà Claude Bowers, “les bombes eren llançades deliberadament al centre de la ciutat, la part més concorreguda i habitada, on la gent estava menjant, passejant, descansant als seus llits”. Aquells dies van morir prop de 900 persones, i mercats, habitatges, cinemes, hotels, edificis i carrers, van quedar destrossats.  

Ara l’exposició “1938. El barri de la Catedral sota les bombes” vol recordar aquells fets i a tots els veïns que ho van patir: “Vol ser un homenatge plaçanovins i les plaçanovines, comerciants, treballadors, veïns i a totes les persones que en aquell moment terrible passaven pels nostres carrers i places, a les que es protegien en els nostres refugis i a totes les víctimes que el nostre barri acollia; poble innocent castigat sota les bombes”.

La inauguració serà dijous vinent a les 20 hores a La Casa dels Entremesos, i comptarà amb el president de l’Associació  de Festes de la Plaça Nova, Xavier Cordomí, i les comissàries de l'exposició.

L’exposició ha estat produïda per l’Associació de Festes de la Plaça Nova i s’emmarca en el projecte 4 ¼, una iniciativa que es va iniciar l’any 2014 amb l’objectiu de recuperació de la memòria històrica del barri de la Catedral davant el procés de desaparició que ha patit al llarg de la seva història: pels bombardejos, però també per les successives reformes urbanístiques, la transformació socioeconòmica o la diàspora dels seus habitants, i que malgrat tot manté una identitat pròpia.  El projecte s’ha materialitzat en un seguit de publicacions i diverses exposicions.