Mai saps com començar quan es tracta de recordar un amic, amb el qual has mantingut una relació intensa, no sols de treball sinó també creativa i innovadora. I ho intentaré tot recordant a una persona amb una capacitat d’adaptació i de generar empaties notables, però també una persona dura, que sabia el que volia, amb el sentit de la intuïció molt desenvolupat, que es feia seva tota proposta, que s’ho valia, amb una actitud i capacitat de treball encomiable, amb un discurs obert, i una manera de treballar gens comuna en el món associatiu.

L’Antoni tenia una capacitat de lideratge que depassava l’àmbit cultural (va tenir una destacada activitat com a dirigent de la Creu Roja), per endinsar-se en aspectes més  assistencials i de cultura empresarial, amb una important capacitat per incorporar conceptes, idees, propostes… amb el profundament convenciment de la seva utilitat.

Durant els deu anys que estigué al capdavant de l’ENS de l’Associacionisme Cultural, que coincidiren en part com a dirigent de la Federació de Cors Clavé, va incorporar i desenvolupar l’esperit empresarial amb un gran respecte per la tradició, però.

Si alguna cosa s’hagués d’afegir al que acabo dir anomenaria els conceptes transversal i internacional. El primer, incentivant a les federacions membres de l’ENS a compartir i treballar plegats. El segon, entrant per la porta gran a la UNESCO.

Acabo. Recordar la seva gran afició dels darrers anys de la seva vida, la fotografia. Veritablement, Toni, eres un artista! Va ser un company de fatigues, de moltes fatigues! Però també un amic que, se’m fa estrany, que ja faci deu anys del seu òbit.