Daniel Marín és el president de la Federació d’Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Barcelona Vella i la Casa dels Entremesos des del desembre del 2022. Implicat en entitats de cultura popular des que era petit, entoma el repte amb ganes de difondre i visibilitzar la cultura popular a Barcelona. 

No sé si és més enhorabona o feina, normalment les entitats porten més feina que res més, però ho entomo amb moltes ganes. De fet, no tenia com a objectiu ser president de la Federació, sinó que va ser un conjunt de circumstàncies que hi han portat. El president anterior va dir que plegava per circumstàncies personals abans d’acabar el mandat i parlant amb ell li vaig dir que si no hi havia ningú que mostrés interès en el càrrec i aconseguia fer una junta amb gent amb qui em pogués entendre, jo m’hi podia presentar, i aquí estem. 

Sí. Jo formo part de l’Associació de Festes de la Plaça Nova des del 1994. Abans de ser president de la Casa vaig ser delegat territorial de l’Agrupació de Bestiari a Barcelona, durant uns deu anys. Sempre hi he estat vinculat a Barcelona en temes de cultura popular. 

Doncs principalment per dues branques. Per una banda, a través de la família, ja que sempre hem estat seguidors de les festes i la cultura catalana. Per altra banda, des de petit que m’agrada molt el món del foc. Els meus pares estaven vinculats a l’Associació de Veïns del barri de la Font de la Guatlla i allà s’hi va crear un dels pocs grups de gent que sortia per festa major a fer de diable sense ser una colla de diables. Jo amb vuit anys ja hi participava. Al cap d’uns anys es van formalitzar com a Endiablats de la Guatlla. Després vaig entrar a Diables de Sant Antoni per amistat i finalment el 1994 vaig arribar a les Festes de Sant Roc i de la Plaça Nova fins ara. 

El primer objectiu és acabar els projectes que hi havia començats del mandat anterior, que és el que estem fent aquest primer any per acabar el projecte de l’anterior junta.

El 2024 començarem amb el nostre projecte, que és molt continuista amb el que ja es feia. Sí que ens hem marcat un objectiu que és poder donar a conèixer més la Federació d’Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Barcelona Vella, perquè tothom coneix la Casa dels Entremesos, però el que és important és l’entitat que hi ha a darrere. També haurem d’incidir en el tema de la burocràcia per poder donar suport a les entitats en totes les traves administratives. Volem donar facilitats, col·laborar i ajudar-les, que és el principal objectiu de la Federació. Els actes del carrer els fan les entitats, nosaltres el que hem de fer és facilitar la seva tasca i coordinar els actes conjunts dels nostres socis.

La valoració és molt positiva. Crec que és un equipament molt conegut de la cultura popular no només del barri, sinó també a escala de ciutat i fins i tot diria de Catalunya. Quan anomenes la Casa dels Entremesos en el context de la cultura popular, potser hi ha gent que no sap què fem, però almenys la gran majoria sap que existeix.

Com a membre d’entitats de cultura popular, crec que el pitjor problema que tenim és que ens mirem molt el nostre melic i no ens fixem en qui ens està mirant ni en quina percepció té del que estem fent. Ens oblidem a vegades que tot allò que fem, ho fem per la gent.

Molt. Les entitats estan tancades en si mateixes i això fa que costi molt que entri gent nova, i a la llarga, acaben desapareixent entitats. Això també va lligat a la falta de joves a les entitats amb mes implicació, que és un problema social generalitzat. Tenim tants estímuls i tantes opcions per triar, que poca gent es compromet a llarg termini.

El que tenim més a prop és el projecte de Nadal. Aquest any farem que entri l’esperit nadalenc a la Casa transformant l’espai expositiu, incorporant els patges dels Reis, il·luminant tot l’espai, fent tallers de Nadal, etcètera. També tindrem l’exposició dels vuit-cents anys del primer pessebre. Més endavant tenim les festes habituals de Santa Eulàlia, la Mercè, Corpus… 

En general és bo, als actes que es fan a la ciutat sempre hi ha gent. També hem de tenir en compte que en el cas de Ciutat Vella, la majoria de gent que hi ha al carrer son turistes. De les persones que formen part de les entitats del nostre barri, només un 5% o 10% viuen a Ciutat Vella. Passa el mateix amb el comerç, han eliminat tot el comerç local que hi havia. A l’hora d’organitzar activitats és molt difícil que les botigues que hi ha ara col·laborin, perquè no saben de què els hi estàs parlant. 

Jo crec que a poblacions més petites és més fàcil que la gent formi part d’entitats i se senti seva la festa. En aquest sentit, crec que les Federacions d’àmbit català son útils per pobles petits, però en general no funcionen bé a les grans ciutats, ja que s’acaben diluint en l’espai. No se sap explicar què es fa nacionalment, és un problema de dalt cap a baix, i a Barcelona això es nota molt. Un exemple és que una entitat que es dedica a la difusió del folklore català, va organitzar una activitat aquí al centre de Barcelona fa unes setmanes i les entitats de la ciutat ens en vam assabentar per la premsa, ningú ens n’havia informat. Això és una mostra de que falta fer treball en xarxa i comunicar-nos més entre nosaltres.

La voluntat hi és, el problema és la gran càrrega de burocràcia que fa que a l’hora de la veritat, la voluntat del polític no s’acabi duent a terme. A més, la quantitat de burocràcia que ens demanen és tan gran que és inabastable. Sumat a això, falta un criteri uniforme a tota la ciutat perquè apliquin les mateixes normatives a tots els barris per igual, especialment quan parlem de correfocs o actes amb foc.

Jo soc del criteri que ens ha de ser igual si no ens donen permís per un tema burocràtic, la cultura popular ha de sortir al carrer i la farem. Si ens prohibeixen un acte pel motiu que sigui, és igual, ja vindrà qui hagi de venir, els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Urbana o qui calgui. Almenys la visibilitzarem.