Els trabucs, en matinades, cercaviles, trobades i diades, anuncien la festa. Però en aquesta ocasió, ells en seran els protagonistes. La Federació Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, entitat que aglutina 55 colles i treballa en el reconeixement i la promoció del fet trabucaire, fa 40 anys i ho celebraran amb dos actes especials aquest mes de novembre. El primer, diumenge 5 de novembre, serà un acte solemne a Montserrat que reunirà 25 colles, i el segon, l’11 de novembre, un simposi trabucaire a Sant Boi de Llobregat, una jornada de formació i de debat sobre algunes de les qüestions i reptes actuals.

La festa de Montserrat reunirà uns 230 trabucaires i 25 colles, i des de la Federació l’han plantejat com “un acte solemne ple de simbolisme i germanor, diferent als que fem habitualment”, explica Tere Tarruella, la presidenta de la Coordinadora. El programa començarà a les 8.30h del matí, amb la recepció de les colles, i després hi haurà una ofrena floral a la Verge, la missa i cantada del Virolai amb l’Escolania de Montserrat.

A les 12.45h tindrà lloc l’acte central, a la plaça davant l’Abadia: en comptes de l’habitual cercavila i galejada pels carrers, representants de totes les colles faran una coreografia amb tots els estendards i dispararan cent trets de trabuc. Tot plegat acabarà amb el cant dels Segadors, amb la Societat Coral El Progrés de Palamós, i el tradicional dinar de germanor. 

Una setmana després, el dissabte 11 de novembre, l’espai Can Massarella acollirà el 1er Simpòsium Trabucaire, una jornada de formació, divulgació i debat sobre alguns dels temes més actuals i destacats per les colles: des de les armes i l’avantcàrrega, la pólvora fins a la normativa ITC (Instrucció Tècnica Complementària) núm. 26, que regula les manifestacions festives amb armes d’avantcàrrega  des del 2017, i la prevenció. En total seran sis ponències i una taula rodona a càrrec de veus expertes.

Entre els ponents, participaran José Abraham Serrano, d’Arcabusseria El Rojo, de Caudete (Albacete), un dels principals tallers de l’Estat especialitzat en armes d’arcabusseria, i proveïdor de la major part de les armes que porten avui els trabucaires, i Antoni Águila, membre de la colla trabucaire Xaloc de Castelló i autor del llibre Foc de trabuc (2019), o Joan Sistach, que parlarà sobre la pólvora. També estaran el doctor otorrinolaringòleg Josep Maeso i l’oftalmòloga M. Teresa Sellarés, que abordaran el tema de la seguretat i prevenció, i Antonio Madrid, del timbaler del Bruc i regidor de Cultura i Festes de la localitat, qui conferenciarà sobre “la part més emotiva, què significa per nosaltres portar el trabuc i fer la festa”, explica Tere Tarruella.

La presidenta de la federació afegeix que “no serà un Congrés a l’ús, volem que sigui un dia de festa de celebració”. Per això el programa també inclourà activitats festives, com la rifa d’un trabuc o una pistola d’avantcàrrega i la presentació del Ball trabucaire, amb música d’Ezequiel Molina i coreografia de Robert Aramburu. “La intenció és que cada colla faci seu el ball i el puguin ballar en els diversos actes i trobades o cercaviles”.

La Federació Coordinadora de Trabucaires va sorgir a partir del 1r Congrés de Cultura Tradicional i Popular de Catalunya de l’any 1982, amb la finalitat de divulgar i posar en valor els trabucs com un dels elements més singulars de la cultura popular catalana, i reforçar-ne el teixit associatiu i preservar la tradició. Inicialment eren sis colles trabucaires (de Solsona, Súria, Camps, Salo-Valmanya, Manresa i Sant Andreu) i dos balls d’en Serrallonga (de Vilanova i Vilafranca del Penedès), i avui el número ha crescut fins a les 55 entitats.

La presidenta reivindica el paper essencial que fa la Coordinadora, que serveix “d’aixopluc i de cohesió” de les colles federades. “Som qui parlem amb la guàrdia civil, les subdelegacions i ajuntament sobre els permisos, hem treballat el tema de la normativa, fem les assegurances de les colles i dels membres de la junta, impulsem la formació dels trabucaires novells, etc.”

Tot i així, Tere Tarruella reconeix les dificultats per garantir el relleu generacional. “La cultura popular va tenir un boom en els anys vuitanta; ara aquesta gent ja són grans, i ens està costant molt trobar joves que vulguin continuar. Hem passat també de gaudir col·lectivament a gaudir molt individualment. Això s’hi suma també l’ampli ús de les xarxes socials, que permeten un contacte més habitual i fan que ja no hi hagi una necessitat de trobar-nos tots presencialment en una activitat”.

Amb aquests dos actes del mes de novembre, que han estat organitzats per les comissions de Montserrat i del Simposi, la Coordinadora tancaran un any de celebració, en el que destaquen el 5è i el 6è curs de formació de trabucaires novells, la 14a Trobada de la Dona Trabucaire, l’esmorzar trabucaire a Suria, la recreació Llibertat entre dos estats a Ripoll o la Trobada Nacional a Figaró-Montmany, el passat 8 d’octubre.