Aquest va ser l'eix central del col·loqui, celebrat ahir al vespre a la Sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès, i que va comptar amb les reflexions de l'esmentat president de la Federació Catalana de Pessebristes (FCP), la dinamitzadora cultural Glòria Jara, i el mestre i antropòleg Josep Fornés.

El periodista Quim Rutllant, moderador de la taula, ha introduït el debat plantejant quin futur tenen els pessebres en el marc d'una societat cada vegada més secularitzada. Recollint aquest guant, Fornés ha volgut relativitzar aquesta afirmació. "L'espriitualitat cada vegada és més necessària -ha apuntat- en una societat on sembla que res hagi de ser permanent". En aquest sentit, l'antropòleg ha distingit entre la capacitat de l'esglèsia catòlica com a estructura de poder i la necessitat humana de trobar espais per al recolliment i la introspecció. Els pessebres poden canalitzar aquesta pulsió vital malgrat que el percentatge de gent creient davalli constantment.

En una línia semblant s'ha expressat Català, per qui el pessebrisme ha aconseguit desvincular-se de les connotacions religioses que en motivaren el sorgiment.  Altrament, és díficil entendre el creixement de la FCP durant els darrers 20 anys, període durant el qual ha incorporat un 50% d'entitats associades i ha assolit els 15.000 socis. Si la motivació última dels pessebristes fos la religiosa, difícilment s'hauria produït en el context d'una societat cada vegada més laica. Segons Català, cal analitzar el pessebrisme contemporani des de quatre vessants: "com a fet cultural, com a manifestació tradicional, com a expressió artística, i especialment en els darrers anys, també com a eina de denúncia".

Complementant aquesta reflexió, Jara ha posat èmfasi en la vessant pública dels pessebres. "Fins fa poc-ha destacat-, la cultura popular era l'únic accés a l'esfera lúdica de les classes populars". Les entitats pessebristes combaten les inèrcies d'una societat cada vegada més consumista i individualista; tot i que el pessebrisme és un concep habitualment com una expressió privada, circumscrita a l'àmbit domèstic, també és una innegable realitat associativa que s'ha de reivindicar.
 
Què és un pessebre?
L'Ateneu Barcelonès es troba ubicat a escassos metres del Museu Frederic Marès i també de la Plaça Sant Jaume. En altres paraules: escenaris que en els darrers anys han acollit pessebres "tradicionalistes" i "contemporanis". Lluny d'esquivar el debat, la taula rodona ha aprofitat la periòdica polèmica sobre el pessebre de Sant Jaume per a debatre sobre el fet pessebrístic. En els ponents i les intervencions del públic, el consens gairebé unànime sobre la impossibilitat d'establir un prototip estandarditzat de pessebre.

Català s'ha mostat contundent al respecte: "Jo no em veig legitimitat per a dir a un associat què és i que no és un pessebre". Si entenem els pessebres com la recreació històrica del naixement de Jesús a l'establia, ha argumentat el president de la FCP, ningú s'ajustaria a aquesta definició. "Ni tan sols Sant Francesc d'Assís, creador dels pessebres, que també va trencar motlles".

Més enllà de les opinions de cadascú, Fornés ha citat una peça periodística de 1804, publicada al Diario de Barcelona, per a recordar que la polèmica sobre el fet pessebrístic ha estat constant des de fa segles. Ramon Amadeu, considerat el pare del pessebrisme contemporani, tampoc va estar exempt de crítiques quan va decidir representar membres de la societat olotina en les seves creacions. En aquest sentit, el director del Museu Etnològic i de les Cultures del Món de Barcelona ha proposat distingir entre els pessebres fets per artistes o artesans, en els quals el component artístic cobra una major importància, respecte de les construccions que cada família realitza en la intimitat de la seva llar.