Per clarificar els escenaris polítics complexos, acostuma a ser una bona idea analitzar els estudis de cas locals, on les relacions de poder i els jocs d’interessos entre grups socials s’acostumen a identificar amb més nitidesa. És l’exercici que va dur a terme la IV Jornada d’Historiografia Local «El Sexenni Democràtic i els límits de l’Estat liberal (1860-1880)», celebrada a Lleida l’11 de novembre del 2023. L’edició de les actes ha estat coordinada per David Cao i publicada per Editorial Afers.
El primer bloc de ponències presenta les intervencions de Gemma Rubí Casals (UAB), Ester Garcia Moscardó (UV), Lluís Ferran Toledano (UAB) i Pere Sales Vives (UIB). El lector hi trobarà una imatge de conjunt sobre l’enfrontament simultani dels liberals progressistes contra isabelins moderats i els moviments que reclamaven transformacions socials més ambicioses. Entre altres objectes d’estudi, s’analitza quin impacte va tenir la Revolució de Setembre de 1868, l’arrelament i aspiracions de projectes tan antagònics com el republicanisme i el carlisme, el comportament electoral i la reforma de l’Administració.
Joaquim M. Puigvert i Catalina Martorell aborden, en el segon àmbit, quins interessos econòmics s’amaguen rere aquesta amalgama d’opcions polítiques, i com es configura un nou ordre cada vegada més marcat per la qüestió social. El professor de la Universitat de Girona disserta sobre «Societat i estat liberal. Elits, burgesies i classes mitjanes a l’àmbit rural i a les ciutats». Com a complement d’aquesta mirada, Martorell disserta sobre «Qüestió social, protesta i obrerisme» a Mallorca, temàtica a la qual l’editora i historiadora ha dedicat una monografia.
Les darreres conferències, a càrrec de Quintí Casals (UdL) i David Cao (UB), tracten respectivament entorn «El teixit cultural i el context educatiu» i els «Espais d’oci, relació i comunicació per a una nova societat». Ambdues aportacions serveixen per reivindicar que, més enllà de les lluites polítiques i socials, per comprendre un moment històric també cal fixar-se en les formes de sociabilitat imperants.
