Conservar els edificis dels establiments emblemàtics sense preservar-ne l’activitat que s’hi realitza és com conservar només la closca buida i sense vida. Aquest va ser el principal missatge que va ressonar en la jornada dedicada als establiments emblemàtics, que es va celebrar dilluns al vespre a Barcelona. La trobada va reunir una àmplia representació de comerços centenaris, també arquitectes i l’administració- amb la intenció de compartir reflexions, preocupacions i experiències. En l’acte es va reclamar major protecció que englobi el tant el patrimoni material com immaterial d’aquests locals que formen part de la vida i la memòria de tots els barcelonins.
La pregunta de què protegir, com protegir i per què va centrar la primera part de la jornada. La historiadora de l’art Mònica Maspoch va repassar el procés de protecció que han tingut els establiments emblemàtics i va traçar una radiografia del moment actual. A Barcelona el catàleg de protecció arquitectònic, històric i paisatgístic dels establiments emblemàtics –creat a partir de l’aprovació del pla especial de protecció de la qualitat urbana de 2016– recull 209 establiments. El catàleg distingeix tres categories i (establiments de gran interès, establiments d’interès i elements d’interès paisatgístic) i els atorga una protecció especial. Però per Maspoch aquestes categories són “insuficients”, perquè “es van fer des de l’òptica del patrimoni immaterial” i no recullen la realitat actual, que és molt més complexa. “És necessari afegir-hi més ítems”, va assegurar.
Les limitacions d’aquesta protecció es poden veure en les xifres: d’aquells poc més de dos-cents establiments catalogats, l’any 2020 més d’una trentena ja havien tancat. Alguns continuen amb les persianes baixades, altres han acabat reconvertits en botigues de mòbils o de souvenirs, conservant a vegades el rètol de lletres modernistes o l’aparador de fusta. “Val la pena mantenir l’aparador de fusta quan es perd l’activitat?”, es va preguntar Maspoch.
Des de l’Associació d’Establiments Emblemàtics, es va reclamar també una major de protecció d’aquests locals i sobretot que englobi l’activitat que s’hi fa. El seu president, Josep Maria Roig, va afirmar que “hi ha molta teoria i poca pràctica en relació amb la protecció del patrimoni. No n’hi ha prou amb una medalla, una placa o un llibre”. Pep Cruanyes, advocat de l’entitat, va centrar la seva intervenció en el marc normatiu i va assegurar que “es parla molt de patrimoni però es protegeix molt poc i no es compleix la llei”. I va afirmar que és “urgentíssim” que la nova Llei de Patrimoni Cultural Immaterial que està tramitant al Parlament “arribi a bon terme perquè ha de donar les eines per fer-ho”.
Els representants dels Establiments Emblemàtics també van reivindicar el valor d’aquests negocis, que són ja “patrimoni de tots els barcelonins, igual que una església o una catedral. Formen part de la nostra vida a la ciutat, són garantia d’una ciutat sostenible i de la qualitat de vida”.
Per part de l’administració, va intervenir Roger Pedro Planas, cap de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà de l’Ajuntament de Barcelona, que va explicar els instruments i ajudes que orientats al comerç històric.
Taula d’experiències
En l’última part de l’acte, representants de la Colmena, la Sabateria i Sombrereria Obach, la Granja Viader, la Cereria Subirà, el Bar Marsella, El Ingenio, la Bodega La Palma, la Llibreria Quera i la Confiteria van explicar i compartir les seves experiències. Van coincidir a assenyalar l’altíssim preu dels lloguers i l’especulació, la degradació i abandonament de l’entorn i l’excés de burocràcia a l’hora de fer obres, tramitar permisos o subvencions com a les principals dificultats per continuar l’activitat. Pel representant d’Obac, “cap botiga tenim un tècnic de subvencions. Acaben sent poc útils i sentim que no serveixen”.
També es van aportar algunes experiències positives, com des de l’emblemàtica Llibreria Sant Jordi, situada al carrer Ferran, que va estar a punt de tancar la passada primavera i “amb l’ajuda de l’ajuntament ha pogut reobrir afegint una activitat complementària de degustació de vins”.
La jornada va concloure amb una reflexió sobre el paper que podem tenir tota la societat en la preservació d’aquests locals: “Tots volem preservar aquests locals, però després volem compres ràpides, fàcils i des del mòbil. Cal plantejar-nos que comprem, com comprem i on comprem”.
