L’Associació Mulassa de Tarragona, en el marc del programa Som Més Mulassa, ha tirat endavant diversos projectes per tal d’apropar la cultura popular i tradicional als tarragonins, de forma pedagògica, innovadora i inclusiva. Una feina que ha fet l’entitat mereixedora del Premi Antoni Carné Previsora General. El jurat dels guardons ha valorat el projecte Som Més Mulassa “per les seves tècniques lúdiques en la divulgació del patrimoni tarragoní, així com la col·laboració amb centres educatius de la ciutat i la inclusió de grups amb problemes d’accessibilitat a la seva activitat cultural”. Tornaveu en parla amb el president de l’entitat, Enric Garcia.
Què ha significat per a l’entitat la concessió del guardó pel projecte Som Més Mulassa?
És una empenta important, perquè reforça el model d’entitat dels darrers anys, amb una vocació cultural i no només de participar en el seguici de Tarragona. Volem tenir presència a la societat no només dins del nostre cicle festiu que ens és natural, sinó de forma quotidiana. Per tant, el premi Carné és un reconeixement al camí que hem pres i ens ajuda a projectar-lo cap endavant i continuar treballant.
Cultura popular i tecnologia han estat històricament dos mons prou diferents i distanciats. La Mulassa de Tarragona també ha trencat aquesta barrera, i un bon exemple és la cursa del Seguici de Tarragona, un itinerari gamificat des del mòbil. Quin balanç en feu des de l’entitat?
Des del 2022 treballem per aproximar-nos a noves maneres de comunicar i expressar-nos amb uns llenguatges que inicialment estan allunyats del llenguatge tradicional de la cultura popular, però que pensem que són molt útils per arribar a més gent. Enguany ens hem plantejat aquest itinerari acostant-nos a través de noves plataformes i aprofitar la potència tecnològica, una ruta pels carrers de la part alta de Tarragona que permet conèixer millor les festes. Tecnologia i cultura popular no han de ser mons allunyats.
Si a aquesta aliança entre tecnologia i cultura popular hi afegim el component pedagògic, ja tenim la recepta del Som Més Mulassa.
Sí, la pedagogia és clau per a la Mulassa de Tarragona i per a la cultura popular en general. A Tarragona ho hem vist clar amb un projecte de l’Ajuntament, ‘Santa Tecla a les Escoles’, que ens ha ajudat molt a divulgar la cultura popular catalana a la ciutat, i des de l’entitat volíem aportar-hi el nostre gra de sorra també. Vam fer un espectacle-taller infantil a partir d’una història teatral, parlàvem de la mulassa petita, i aquest espectacle l’hem acabat portant a les escoles.
Quin és l’objectiu del Premi Salvador Sorolla de recerca per als alumnes de batxillerat?
Volem animar els joves a estudiar la nostra cultura, els nostres orígens. Seran treballs de recerca oberts a tots els estudiants dels territoris de parla catalana. Pensem que escola, tecnologia i recerca són un triangle d’èxit que hem d’explotar.
Els joves no s’impliquen prou, en el sosteniment de la nostra cultura popular? Sempre hi ha el debat sobre el relleu generacional a les entitats.
Tinc la sensació que carreguem sempre als joves molts culpes. Hem d’intentar aconseguir, en el nostre cas des de les entitats, escoltar-los i buscar les maneres d’aproximar-nos-hi, girar una mica el discurs que tantes vegades corre. Potser tampoc els sabem transmetre prou bé que la cultura que representem ens explica com a societat i com a part de la societat, explica qui som. D’una banda, hem d’intentar transmetre aquests valors i alhora trobar maneres que la tradició no s’encalli i que sigui útil als temps que canvien. Si la tradició no és viva, val més que la tanquem en un museu.
Quin horitzó veu el president de la Mulassa de Tarragona per a l’entitat?
Hem obert alguns camins que fins ara no teníem, sensibilitats que fins ara no teníem, com la diversitat, una jornada per a persones invidents i llengua de signes en català. Hi ha camins oberts que volem consolidar, perquè crec que ens fan més presents a la societat, ens ajuden a explicar-nos. I potser un repte de moltes entitats, més de portes endins, és que tinc la sensació que molta gent que està vinculada a les entitats pensa més en el lluïment personal que en l’aportació cultural, en comptes d’entendre que les entitats són una eina que acompanya la societat i que ajuda a fer-la millor. Aquí tenim feina encara per fer. A Tarragona, la cultura popular té molt de pes i sembla de vegades que vesteixi estar-hi, però al final el temps passa i si tu no hi ets, allò ha de seguir.
Un debat que sempre cueja és el del finançament de les entitats, si han d’estar subvencionades o tendir a l’autofinançament, per exemple, amb aportacions de la societat. Quin retorn social espereu de la societat civil, si és que l’espereu?
Com en altres aspectes de la cultura popular, a nosaltres ens ha anat bé diversificar les fonts d’ingressos de l’entitat, perquè si depenem tant de les subvencions, caiem en un malson burocràtic i hi ha un component de risc. Tires endavant activitats sense tenir els diners, ho arrisques pensant que rebràs una subvenció i si no la reps t’enganxes els dits. Aquesta diversificació és interessant i si la sumem a la creativitat…, doncs tenim activitats que puguin tenir un retorn econòmic, amb la gent o amb altres entitats. Les entitats hem de buscar les maneres d’autofinançar-nos, no només amb un vermut. Nosaltres fem activitats com per exemple la garrotinada, que no és només un vermut sinó que reivindiques una tradició que a Tarragona s’està perdent. Ara bé, tampoc no podem demanar a la gent que pagui per la cultura popular.
Entrevista de Gemma Aguilera
