És minuciós en Joan Domènech quan explica que les assemblees de la coordinadora es van anar fent  al llarg i ample  de la geografia comarcal: Girona, Caldes, Anglès, Figueres, la Bisbal, Olot, Torroella, Ripoll, Sant Jaume de Llierca, Lloret, Cassà, Portbou..., sucessivament,fins que l’any 1970, ja eren 17 els aplecs que es celebraven a les comarques gironines. El 1971 morí Vidal Serola, que va ser el primer president, que per malaltia ja havia estat substituït pel figuerenc Ferran Arbusà. “Avui, repasar aquests noms carismàtics d’aquells primers temps –diu Domènech en el seu escrit-, ens sacseja el cor. Molts ja no hi són.”

Actualment, l’Agrupació d’Aplecs ha superat les dues-centes deu trobades, tot resolent la problemàtica relacionada amb la sardana, la mateixa organització d’aplecs, la creació d’estatuts i reglaments, la necessitat de federar-se amb altres institucions del sector, adequar-se a les disposicions legals de cada època, buscant ajudes i finançament. “La lectura, amb detall, dels diferents acords –raona l’articulista-, demostra tota la feina feta, que és molta, a vegades difícil, per la passió que hi ha hagut pel mig i perquè l’abundor de manifestacions ha aconsellat delimitar bé el significat de la paraula aplec i han quedat dolorosament pel camí, alguns pobles que no tenien prou possibilitats de fer-lo amb prou cobles i audicions”.