Complir anys és sempre motiu de celebració, però encara més si és en el difícil àmbit editorial. La revista de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya festeja els 35 anys de trajectòria, que l’han convertida en una de les publicacions de referència, no només en l’àmbit geganter sinó també en la cultura popular catalana. I ho fan amb un número extraordinari, el 133, que inclou continguts especials sobre la història i la trajectòria de la publicació.
Amb motiu d’aquest aniversari, el número de
primavera ha canviat la tradicional fotografia de portada per una il·lustració
commemorativa, obra de l’artista Núria Fortuny, que presenta alguns dels
gegants que han col·laborat darrerament en la revista. També inclou contingut
especial, com un text dedicat a Josep Güell de Sant Joan de Vilatorrada, el
primer d’un seguit d’articles que homenatjaran els pioners de la publicació, i
un ampli reportatge a càrrec d’Escamot Karsunke, que repassa la trajectòria de
la publicació.
35 anys d’història
El primer número de Gegants va
sortir l’any 1986; va ser en format butlletí de la federació, però que a partir
de la 17a edició, l’any 1991, es va transformar en revista, amb més
seccions i nou format, i la col·laboració especial de l'historiador i fotògraf
Pere Català i Roca. Des de llavors, han estat 132 números trimestrals, i
un centenar de col·laboradors (historiadors, folkloristes, fotògrafs,
Il·lustradors) que han donat a conèixer la riquesa del món geganter.
Els continguts inclouen notícies i reportatges
sobre el dia a dia del fet geganter a Catalunya, com també de les persones que
fan possible aquest món. Xavier Navarro, coordinador de Gegants,
explica a més que la publicació té una mirada més àmplia i també “s’intenta,
dins el seu context, anar una mica més enllà del territori català per veure en
quines són les singularitats d’aquests entremesos a altres territoris i
cultures del món”.
En els darrers números, la revista ha
potenciat els continguts de recerca de figures i festes històriques i
també els articles d’opinió i reflexió. A més, des dels seus inicis s’ha
volgut posar en valor els artistes i creatius, tan veterans (des de Jaume
Capdevila ‘Kap’o Guillem Escriche o Griselda Karsunke) com amateurs, publicant
il·lustracions, contes i llegendes sobre l’imaginari festiu i local.
Per Navarro, “l’ampliació del tiratge, de
pàgines, la difusió i el pas a color sencer han sigut algunes de les evolucions
més importants al llarg d’aquests anys. Però el que més destacaria és el fet
que encara continuem vius en aquest projecte que vam començar fa 35 anys. Això
vol dir que el món geganter, i tot el folklore, segueix viu”.
