En els vint-i-cinc números publicats fins ara del Canemàs s’ha donat veu a un gran ventall de perfils vinculats amb la cultura popular: activistes, politòlegs, tècnics, antropòlegs, responsables federatius, historiadors… Quedava pendent, però, conèixer el posicionament de l’únic actor que té capacitat d’incidència directa: les formacions parlamentàries. És l’exercici que proposa el dossier central Mirades polítiques: cultura popular, associacionisme i patrimoni.

Dirigit per la periodista Gemma Aguilera, el dossier planteja als partits com s’ha de regular la cultura popular en deu matèries: drets culturals, legislació, prestigi social, llengua catalana, interculturalitat, animació sociocultural, benestar animal, polítiques d’igualtat, finançament públic i autofinançament. Les singles també manifesten les tres propostes que consideren prioritàries en l’àmbit de l’associacionisme cultural i el patrimoni cultural immaterial. Com a cloenda, la sociòloga Dafne Muntanyola Saura, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, analitza les respostes de tots els colors polítics.

Canemàs ha volgut afegir-se a l’Any del Rector de Vallfogona amb la publicació d’un article, firmat per Marc Sogues, sobre la popularitat històrica del poeta, que ha format part de l’imaginari col·lectiu dels catalans des de la seva mort, i la repercussió que tindrà la commemoració celebrada aquest any.

A la Catalunya contemporània, una de les principals plataformes per forjar imaginari compartit és el cinema. Carolina Rius analitza per què les nostres tradicions catalanes històricament han gaudit de poca presència en les produccions catalanes.

El musicòleg Albert Fontelles va doctorar-se amb una tesi sobre la importància que va tenir la Cobla Barcelona en l’obertura del panorama compositiu. A l’article "Barcelona 1922: una cobla per al país" ens transporta a un moment efervescent de la nostra història musical.

Encara en aquesta època, primer terç del segle XX, va sorgir Feminal, una revista que va destacar per reivindicar la instrucció femenina. La filòloga Rosa Oliveros ens explica quina transcendència va tenir per visualitzar les dones en l’esfera pública, així com el rol que va jugar la difusió del folklore en aquest procés.

També des d’una perspectiva de gènere, Elvira Mata i Àngels Soler tracten una matèria poc coneguda: la participació de les dones en la història femenina. Les autores ens descobreixen històries de dones molt valentes, que van superar tota mena de prohibicions per participar en feines relacionades amb la mar.

A “El teatre amateur a casa nostra”, l’actor i director Marc Torrecillas comparteix les sensacions que viuen els integrants d’un elenc associatiu: les dinàmiques internes, la preparació de les obres, les sensacions de totes les persones que en formen part. Un article en el qual s’hi sentirà reflectit tothom que hagi estat membre d’un grup i que permetrà conèixer un món fascinant a qui encara no ho ha fet.

En el primer aniversari de la inscripció a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, Eloi Ysàs ens ofereix un article d’allò més complet sobre les festes de l’os i l’ossa. Com les viuen als municipis d’Andorra i Catalunya on se celebren? A quins cultes, mites i rituals de pas remeten? Com estan evolucionant? L’article dona resposta a aquestes i altres preguntes sobre les celebracions ursines dels Pirineus.

Carme Oriol va ser guardonada el 2022 amb l’Europäischer Märchenpreis, atorgat per la fundació alemanya Walter Kahn, que reconeixen els investigadors que han destacat en els estudis sobre els contes populars i en la seva internacionalització. Joan-Ramon Gordo i Joan Maluquer conversen amb la catedràtica per repassar la seva trajectòria acadèmica i conèixer la seva visió sobre la rondallística catalana.