Els VI Premis Antoni Carné han atorgat el premi BBVA a l’entitat a la Federació del Seguici Tradicional històric d’Igualada (FESTHI). El jurat va destacar la seva tasca de recuperació del patrimoni festiu de la capital de l’Anoia i la “creació d’un seguici tradicional fet des del rigor acadèmic i la divulgació cultural a la ciutadania”. En parlem amb un dels membres de la junta, Miquel Grifé.
Què significa per a la FESTHI haver rebut aquest reconeixement dels Premis Antoni Carné?
És un honor i un reconeixement a tots els esforços i a la trajectòria de la federació de més d’una dècada. Aquest premi ens referma en el nostre compromís de tirar endavant els nostres projectes.
Què va unir tantes entitats de cultura popular d’Igualada quan es crea la Federació del Seguici Tradicional Històric d’Igualada (FESTHI) el 2009?
Es crea a partir d’un grup de persones que tenien inquietuds sobre la cultura de la ciutat, amb l’objectiu comú de defensar un model de festa patrimonial centrada en el seguici tradicional històric de la ciutat d’Igualada. Es detectava una mancança molt gran d’implicació pública en aquest àmbit a la ciutat, especialment pel que fa a la Festa Major sobretot si ens comparàvem amb altres ciutats de Catalunya que sí que abocaven els seus esforços per mantenir els elements festius amb dignitat. A Igualada, en canvi, aquest esforç no es feia. Per això es va tirar endavant el projecte de la FESTHI.
L’Ajuntament d’Igualada no s’implicava en la preservació d’aquest patrimoni cultural?
La cultura popular és secundària en l’agenda política. Malauradament, massa sovint no li donen la rellevància social que li correspon com a eina de cohesió i generadora de vida en una ciutat. I les administracions ja ens han pres la mida, saben que sortirem al carrer i farem la feina. I a Igualada això s’accentua encara més que en altres ciutats. La implicació de l’administració ha estat mínima.
La falta d’implicació se suma a la falta de recursos.
Sí, però des de la cultura popular hem de buscar també altres vies de finançament per no quedar atrapats. En el nostre cas, hem trobat suport en el teixit empresarial de la ciutat, ens ajuden a fer xarxa i alhora fan un retorn a la societat. A Igualada els inicis van ser complexos per tots aquests sectors, i a més, ja hi havia entitats que treballaven la Festa Major, però no des del vessant històric com la que volíem nosaltres.
Més d’una dècada després que comencés a caminar la FESTHI, quin balanç feu del recorregut fet en la tasca de recuperar seguici tradicional històric de la ciutat, malgrat els entrebancs que relateu?
El balanç és positiu, sempre al principi es treballa amb més ganes i el projecte és molt més fresc, però començar de zero sempre costa i si ara fem una mirada enrere, crec que no imaginaríem estar tan bé com ara. Som més entitats, tenim noves figures, programem actes nous i nous protocols. Hem engrandit l’entitat amb gairebé 60 socis a banda de les entitats, hem passat una pandèmia i l’hem superat. Per tant, el balanç és molt positiu.
I diríeu que la ciutadania d’Igualada ha percebut i valora aquests esforços per recuperar aquest patrimoni?
És un procés molt lent, i segurament nosaltres encara hem de millorar molt en la tasca de divulgar la nostra feina, però progressivament veiem que hi ha un fil conductor i que cada any la gent veu que hi ha qualitat i rigor en la nostra feina. Penseu que venim de molt a baix, perquè a Igualada hi va haver una davallada del món cultural tradicional molt forta, i ara estem tornant a enganxar molta gent. De fet, una part molt substancial dels balladors i dels socis de la FESTHI són gent jove, i això és molt bon senyal.
De fet, l’atracció del jovent és un dels grans reptes de la cultura popular i alhora la clau de la seva supervivència futura. Com ho aconseguiu?
L’Associació Juvenil la Collanada va ser clau per generar activitats on la gent participava i podia quedar-se a Igualada per gaudir de la festa sense haver de marxar, i nosaltres vam aprofitar aquesta empenta per anar a buscar la part tradicional perquè la gent se senti seva la festa. Tenim un gran teixit associatiu i vam anar a trobar complicitats amb altres entitats.
Quins reptes de futur afronteu a partir d’ara des de la FESTHI?
El nostre camí és anar consolidant els actes de Festa Major (pels volts del 24 d’agost) i engrandir la Federació amb més socis i més complicitat amb altres entitats. I en concret, millorar el finançament amb l’Ajuntament i que col·labori més amb la Festa Major. Amb el seguici ens falten diversos elements protocol·laris que ens agradaria anar recuperant. Per exemple, reintroduir al seguici figures que ja tenim a la ciutat d’Igualada, com gegants de barris, nans i capgrossos… També elements protocol·laris que formen part del seguici i que depenen de l’Ajuntament, com per exemple uns macers, una policia vestida de gala o uns ventalls. Altres elements que tenia el seguici igualadí i que el dotaven de singularitat pròpia eren la Moixiganga d’Igualada i la Patera, però això ja són projectes per als quals necessitem que la Federació i la Festa creixin més.
I encara més, voleu recuperar el 24 d’agost com a festa d’Igualada.
Sí, ja hi treballem. El dia 24 és el dia central de la Festa Major, Sant Bartomeu, i des de l’any 1977 no és festiu a Igualada. Fins i tot va haver-hi anys en què aquest dia estava fora de les dates assenyalades com a Festa Major. Aquesta diada és on volem treballar a fons de cara al futur, recuperar aquesta diada, que té uns sis segles d’història a la nostra ciutat.
