Per mi es tracta d’un relleu molt natural, perquè he estat molts anys de vocal i vicepresident de la Coordinadora, i conec molt bé els projectes i les activitats. Els objectius són de continuïtat i de reforç dels objectius fundacions de la Coordinadora. Primer, cohesionar el sector de l’associacionisme de recerca, crear xarxa. I segon, reforçar la funció que fa la Coordinadora com a representant d’aquest sector organitzat i com a interlocutor de les diverses institucions, de cara a aconseguir recursos i més suport per als projectes i les publicacions dels centres d’estudis.

Aquí hi ha un factor clau que és l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), una institució creada per la Generalitat i la Coordinadora i que dona suport als centres i avalua projectes i dona fiabilitat al sector.  Fa vint anys que està en marxa i ha aconseguit donar als centres una projecció social com mai no havien tingut. Això ha facilitat la interlocució amb el món universitari i de la recerca acadèmica: s’han homologat moltes de les nostres publicacions amb els estàndards de les revistes científiques, s’han impulsat projectes conjunts, hi ha una interacció en els congressos… Volem mantenir i potenciar aquesta projecció social i el reconeixement del paper del sector en la societat i la cultura.

Crec que és el resultat de la tasca feta els últims anys, en campanyes de difusió, d’una presència territorial molt capil·lar, perquè els centres vegin l’avantatge d’associar-s’hi. I també és fruit de la creació i consolidació de l’Institut Ramon Muntaner. El model de centre d’estudis com a entitat cultural de proximitat no perd actualitat; tot i que en alguns territoris hi ha alts i baixos, perquè són entitats formades per voluntaris, el sector sempre es renova, es realimenta i subsisteix. De fet, la configuració territorial del nostre país, conformada per comarques, per petits territoris amb ciutats mitjanes, contribueix a l’aparició d’aquestes entitats que tenen un àmbit territorial com a espai preferent de la seva recerca.

A això s’hi suma l’interès creixent els últims anys per la recuperació del patrimoni i la memòria.

La recerca feta des del món associatiu aporta sobretot un vincle amb el seu entorn immediat, amb l’espai viscut, amb aquell territori on l’investigador té un compromís personal més directe. Igualment, els centres d’estudi fan aportacions a la preservació de la memòria, de la documentació i del patrimoni local. S’impliquen més en la projecció dels resultats en la societat del seu entorn més proper. També són espais que faciliten el treball conjunt amb professionals de moltes disciplines, amb investigadors d’àrees molt diverses i amb responsables d’equipaments culturals del mateix territori. I són espais de publicació científica  en  llengua catalana.

La necessitat d’incorporar gent jove, de rejovenir les entitats i els òrgans de govern, és un repte no únicament  dels centres d’estudis sinó de tot l’associacionisme cultural. En el nostre cas, pensem que els joves no ho tenen fàcil perquè el seu accés a la professionalització és més complicat avui dia, i no disposen de gaire temps lliure per dedicar-se a aquestes activitats voluntàries.

Per aquells que volen dedicar-se a la recerca de manera professional, el Congrés és un espai de confluència entre dos sectors: els joves investigadors que volen focalitzar la seva recerca en un espai concret, i el món de la recerca associativa. Els joves podran conèixer les oportunitats que els centres d’estudi els ofereixen: publicacions, iniciatives, exposicions, jornades, etc., i també oportunitats de professionalització.

Destacaria el treball que s’ha fet en els últims anys amb les universitats de la Xarxa Vives  per reconèixer la tasca que el personal docent i investigador d’aquestes institucions pugui fer en l’àmbit associatiu i de la recerca territorial: publicacions, beques de recerca, comissariat d’exposicions,  comissions científiques de jornades i congressos, etc.

També s’ha fet un esforç per homologar les revistes científiques dels centres d’estudis, per tal que es tinguin en compte en les valoracions dels currículums i la carrera universitària dels investigadors que comencen. Això és molt important per mostrar que aquest no és un sector dissociat, sinó que la recerca acadèmica i la recerca associativa formen part del mateix àmbit.

Veiem amb preocupació les actituds de determinats governs autonòmics de suspendre o limitar molt el suport a les entitats que defensen la cultura i el patrimoni d’aquests territoris. Ens sembla una barbaritat que els governs que tenen l’obligació de vetllar per la memòria i el patrimoni de la seva societat girin l’esquena a aquest mateix patrimoni.

Què pensem fer? D’una banda, estar sempre al costat de les entitats federades, donant-los tot el suport. De l’altra, buscar fórmules alternatives, a través del suport que l’IRMU pot donar a les seves activitats i projectes, i contactant amb totes les instàncies administratives i polítiques que es puguin mostrar sensibles a la situació de les entitats.

Tenen una afectació molt directa en les entitats de coordinació, com ara la Federació d’Instituts d’Estudis del PV. A nivell local, hi ha casos molt variats. Alguns ajuntaments mantenen el suport als centres d’estudis perquè els coneixen directament i els valoren, mentre que d’altres els hi ha retirat. En el cas de la Franja d’Aragó no podem oblidar, a banda dels atacs més recents, com la “frontera” autonòmica afecta l’evolució de la llengua i l’organització interna de les entitats. No en tenim una radiografia exhaustiva  però sí que percebem aquestes preocupacions. Sobretot pel que fa a aquesta censura ideològica que s’exerceix sobre les entitats i activitats només que facin referència a la llengua catalana.

El primer, que ja he assenyalat, és la corresponsabilitat, de sentir-nos membres d’un col·lectiu, i crear xarxa. El fet que siguem més entitats representa ja un repte en si mateix, d’organització, de compartir les decisions, de ser presents a tot el territori, que és molt extens. I acollir els diversos accents i tipologies de centres que hi ha, des de centres molt petits en una petita població fins a centres grans que tenen el suport de diverses administracions, però tots comparteixen l’interès a fer recerca i fer avançar el coneixement.

El segon, que els centres siguin més reconeguts, com a institucions de consulta i de dictamen davant determinades qüestions relacionades amb el patrimoni, fins i tot amb la possibilitat de gestionar alguns espais patrimonials.

I després, també volem promoure l’estudi del nostre sector. Els estudis locals han tingut un paper destacat al llarg de la història en la cultura catalana. Hi ha trajectòries individuals molt reconegudes a cada comarca, entitats amb una història molt llarga, publicacions que han estat clau. Tot aquest sector de voluntariat cultural s’ha d’estudiar com a fenomen històric. Hem començat a fer-lo amb una publicació sobre els orígens de les Assemblees Intercomarcals i volem continuar estudiant el passat del nostre sector i preguntant-nos quines són les raons que porten les persones a invertir temps i recursos en aquest sector.

En els darrers temps hi ha un major interès i compromís dels investigadors perquè la recerca arribi a la societat que els envolta, i serveixi per conèixer millor d’on venim i per prendre decisions sobre el present i el futur. Hi ha un esforç més gran per transferir els resultats i buscar un impacte en l’entorn més immediat.

El novembre celebrarem a Tortosa el 14è Congrés de la CCEPC, amb el títol Els rius: territori, societat i cultura, obert a investigadors i universitats de tots els territoris de parla catalana Tenim també prevista  una nova jornada  sobre patrimoni i comunitat a Tarragona, i publicarem els resultats de la jornada sobre historiografia  que fem cada dos anys a Lleida (el 2023 va ser sobre el Sexenni democràtic). A més, estem preparant un nou projecte de jornada biennal sobre trajectòries individuals i associatives, que se celebrarà a les comarques de Girona a primers de 2025. Aquestes activitats conformarien l’esquema de jornades territorials, a banda de les moltes trobades de centres i jornades concretes que es fan a moltíssimes comarques i regions del país.

I treballarem també en altres dues qüestions. En primer lloc, ampliar i enfortir els serveis que oferim a les entitats. En aquests moments els oferim un programa de gestió de socis, una plantilla per la seva pàgina web, formacions periòdiques per als responsables de les entitats… I, en segon lloc, col·laborar amb altres entitats. Tenim una col·laboració estreta amb Fundació.cat, ara per exemple, estem treballant conjuntament en la Xarxa de monitoratge del català digital: els hem facilitat els contactes dels centres d’estudis perquè es puguin instal·lar els aparells de monitoratge, que permetran vigilar que els cercadors no deixin de banda el català en les seves cerques. És un exemple de la col·laboració de la Coordinadora amb moltes altres entitats, i que volem potenciar. Però tenim convenis estables amb les diputacions i alguns consells insulars que ens permeten donar suport a beques o trobades territorials i impulsar publicacions com ara Plecs d’història local (amb L’Avenç) o Frontissa digital (amb un conveni amb Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català). Tot això s’ha de mantenir, millorar i difondre més.