L’autor, historiador i tècnic de la Catedral de Barcelona, ha cercat en els llibres de comptes i consuetes i de costums i altres llibres litúrgics per recórrer la història, d’origen i els significats d’aquest art efímer, i treure què hi ha del cert i què d’inventat en tot allò que s’ha dit i escrit.

Nil Rider explora l’origen de la tradició i desmenteix algunes de les teories més exteses: que si era un costum importat d’Itàlia pel rei Alfons el Magnànim o bé un joc al qual s’entretenien els nobles al carrer Montcada mentre esperaven el pas de la processó. Per l’autor, la tradició neix a la catedral de Barcelona a mitjans del segle XV, i està vinculada amb la plenitud de la primavera, la fertilitat i la vida.

El llibre també analitza la seva evolució, com ha canviat la manera de fer-se i sobretot el seu abast: després d’estar tres-cents anys al recinte de la catedral, la tradició sortí a molts altres indrets de la ciutat i ara trobem “una explosió d’ous com balla a tot el país”, a Tarragona, Reus, Manresa, Solsona, Martorell, Igualada, etc., explica Rider.

El text es completa amb un annex fotogràfic, amb imatges històriques i un reportatge del corpus confinat que es va celebrar l’any passat, i també un annex documental amb curiositats com la relació de les compres d’ous o el primer document que es coneix, datat l’any 1323, que descriu una processó i parla d’enramar Barcelona.

La presentació serà a la Casa dels Entremesos (a les 20 hores) i comptarà amb la presència de l’autor, de Josep Maria Turull, canonge-fabriquer de la Seu de Barcelona, i d’Albert Domènech Alberdi, historiador de l’art i prologuista del llibre.