No és garrofa, que és veritat!, d’Alberto Rumbo, és el primer volum de la col·lecció editorial Pastorets de Catalunya, editada per l’Institut Ramon Muntaner i la Coordinadora de Pastorets de Catalunya. La recerca, guanyadora del I Ajut a la Investigació Pastorets de Catalunya, repassa el contingut de les garrofes berguedanes entre 1900 i 2020. L’obra va ser presentada divendres 9 de gener al Casal Cívic de Berga.
Com a introducció a l’objecte d’estudi, Rumbo explica l’origen dels Pastorets, apunta breument quina recepció va tenir l’obra de Frederic Soler El Bressol de Jesús i detalla com s’ha desenvolupat la seva representació a Berga des del 1900 al 2020: escenaris, entitats organitzadores, canvis de format o el lideratge de destacats activistes culturals.
Història i contingut de les garrofes berguedanes
L’origen de les garrofes berguedanes es remunta al 23 de desembre de 1891, dia de l’estrena d’El Bressol de Jesús al Teatre Romea. En un passatge del text, en Garrofa—un dels pastors protagonistes—fa sàtira de la Barcelona contemporània. Quan altres ciutats catalanes decideixen representar l’obra, opten per eliminar aquest fragment, adreçat específicament al públic barceloní. A Berga, en canvi, decideixen substituir-lo per quartetes mordaces sobre la seva pròpia ciutat.
De la primera etapa dels pastorets, compresa fins a l’esclat guerra civil, només s’ha pogut localitzar una quarteta de l’any 1931, que fa referència a la decisió de treure la Corona de l’Àguila de la ciutat. Les garrofes persisteixen durant el franquisme, fins i tot en català, si bé els seus autors han de recórrer a metàfores per esquivar la censura. El 1973 es crea el Concurs de Garrofes, que llevat d’un breu parèntesi (2016-2021) s’ha convocat cada any fins a l’actualitat. A partir d’aquest moment l’extensió dels textos queda fixat en 44 quartetes—fins llavors l’extensió era variable. El concurs viu uns anys d’alta participació fins a 1985, i en el revers més controvertit, també episodis puntuals de censura per part del jurat.
En la segona part de l’obra, s’analitzen el contingut de les garrofes. En una decisió encertada, l’autor ha apostat per no presentar-les completes, sinó disseccionant-les per temàtica. El ventall és molt ample: política –sobretot berguedana, però també catalana, espanyola i d’arreu del món—i un llarg de reguitzell de temes socials: des de la crítica als alts estaments (militars, monarquia, banquers) a temes d’actualitat més quotidians, com ara la inflació, els canvis en la concepció de la sexualitat, la llibertat d’expressió, l’actualitat televisiva o el Barça.
