Aquests dies, un esquirol podria recórrer Catalunya de pessebre en pessebre, sense trepitjar el terra, o gairebé. Hi trobem pessebres monumentals, diorames i pessebres minúsculs; muntatges tradicionals i instal·lacions robotitzades; pessebres amb figures de reconeguts artistes o realitzats per alumnes de les escoles d’art; propostes inspirades en sant Francesc d’Assís –autor del primer pessebre l’any 1223 a Greccio, a Itàlia– i altres ubicades en els paisatges de Montserrat o del Garraf, i també pessebres de denúncia social, on la tradicional cova s’ha substituït per un caixer o un pont de qualsevol ciutat actual.
Les entitats integrades en la Federació Catalana de Pessebristes organitzen més de 120 exposicions de pessebres arreu de Catalunya, les Illes Balears i la Franja. Hem seleccionat deu propostes, però n’hi ha moltes més.
Biennal del Pessebre
Barcelona és l’epicentre del programa dels 800 anys del pessebre. I una de les principals propostes és l’exposició de la XIX Biennal del Pessebre, que reuneix 36 diorames aportats per 28 entitats pessebristes federades de tot Catalunya i també d’associacions d’arreu del món, que són un excel·lent aparador del moment actual del pessebrisme. S’hi poden veure escenes més tradicionals i propostes més innovadores, com Naixements en oficines de caixers o en ciutats devastades per les guerres, que parlen de la desigualtat, els refugiats o el problema de la vivenda, i connecten la tradició amb el món actual. L’objectiu dels organitzadors –la Federació Catalana de Pessebristes, els Pessebristes de Barcelona i els Pessebristes de Ciutat Vella– és visualitzar el pessebrisme quant a patrimoni, obra d’art i de creació, i quant a la seva visió transversal internacional”.
Es pot visitar al Reial Cercle Artístic (carrer dels Arcs, 5) de Barcelona, del 28 de novembre al 14 de gener, de dilluns a diumenge, de 10 a 14h i de 15 a 20.30h.
Pessebre tradicional al Museu Marès
En homenatge al primer pessebre i a sant Francesc d’Assís, la proposta del Museu Frederic Marès s’inspira en la seva època i en quadres i de dibuixos de Giotto i altres artistes coetanis. A més, disposa d’una escena d’aquest sant i no hi faltaran tampoc figures icòniques del pessebrisme català com el caganer.
El guarniment floral del pessebre compta amb la col·laboració de la Casa dels Oficis de l’Espectacle en viu de Barcelona Activa, un projecte de formació de joves en l’àmbit de l’espectacle amb una especialització en la decoració amb art floral.
Els pastors al llarg de la història
El pastor és la figura més popular i emblemàtica del pessebre, amb antecedents inclús anteriors al cristianisme. El Saló de Tinell reuneix una vintena d’exemples d’aquesta figura, aportades per les entitats que formen part de la Un-Foe-Prae, la federació internacional, que va néixer l’any 1953, a la Casa de l’Ardiaca de la ciutat. Hi trobarem una gran varietat d’estils i materials i èpoques, des d’un Moscòfor (o “portador del vedell”) del segle I aC., fins a figures d’Alemanya, Holanda, la República Txeca i Brasil, passant per exemples dels Pessebristes de Barcelona i l’Associació Catalana de Pessebristes.
Pessebres de llegenda a Castellar del Vallès
L’exposició del Grup Pessebrista de Castellar, que arriba aquesta temporada a les 73 edicions, té com a fil conductor els mites i llegendes de Catalunya. Enguany s’han creat 15 diorames i cinc vitrines, una d’elles amb unes dimensions més grans, d’un metre quadrat, que presenta una espectacular prestatgeria. Entre els personatges, hi trobem el timbaler del Bruc, el Pere i el llop, el Serrallonga, les dones d’aigua, l’Home dels nassos, el mite de Narcís, el Déu Neptú, la Fumera de la Catalunya Nord i de l’Alt Empordà (que vigila que els nens i nenes es portin bé) i també personatges més locals, com la Víbria de Sant Llorenç del Munt.
A més, en el mateix edifici, en el primer pis, hi ha una exposició monogràfica amb els 58 pessebres que el Centre Excursionista puja tradicionalment cada any al cim de la Castellassa.
Les mostres es poden visitar al local de l’entitat (c/ Dr. Pujol 26) fins al 4 de febrer de 2024: els dissabtes, diumenges i festius d’11 a 13:30h i de 17 a 20h. A més a més, l’exposició també està oberta els dies laborables del 21 de desembre del 2023 al 5 de gener.
El pessebre més gran de Catalunya
El de Parets del Vallès, de 230 metres quadrats, té l’honor de ser el pessebre sobre taula més gran de Catalunya. Enguany està inspirat en el paisatge del Canal du Midi, al sud de França, i representa escenes costumistes d’anys enrere. Així, juntament amb els elements tradicionals, com l’anunciació o el naixement, es poden veure representats el castell de Carcassona, el riu amb les recloses, les barcasses tirades per cavalls, un aqüeducte i també una zona portuària, amb el far, la platja, el mercat o un gran vaixell de transport de mercaderies en el mar, fet amb silicona transparent sobre una base de porexpan pintada. Algunes de les figures estan fetes amb impressora 3D i s’ha jugat amb la llum per mostrar les escenes de dia i de nit.
Per l’Agrupació Pessebrista de Parets, la construcció del pessebre comporta moltes hores de feina. Expliquen que els treballs s’inicien al mes de març, just quan comencen a desmuntar el pessebre anterior i des de llavors treballen divendres tarda i dissabte matins i “moltes altres hores i dies” per poder-ho inaugurar a principis de desembre.
El muntatge es pot visitar sota la Plaça de la Vila, fins al 21 de gener. I 23 de desembre participaran a la Nit del Pessebre.
Pessebres de paper a la Torre Balldovina
La proposta del museu de Santa Coloma de Gramenet (ubicat en la plaça de Pau Casals un edifici singular que també inclou un refugi antiaeri), ofereix una proposta també original: dos pessebres retallables en paper, fets per nenes de la localitat a la dècada de 1940, que els van retallar, acolorir i muntar. Es tracta d’una escena de l’adoració del nen Jesús en la qual apareixen nenes; i una escena clàssica del naixement amb àngels nens adorant a Jesús, uns treballs manuals que feien els infants de la població al Centre Parroquial de l’Església Major de Santa Coloma. Amb aquesta obra, el Museu reivindica el valor dels objectes quotidians i del patrimoni local. Estaran exposats del 13 de desembre al 7 de gener.
Pessebre al Casino de Manresa
En els darrers anys, el grup pessebrístic de Manresa dedica el seu pessebre monumental a llocs i monuments destacats de la comarca del Bages. En aquesta ocasió, el protagonista serà el municipi de Balsareny, amb la representació del seu castell i l’església romànica contigu i el riu Llobregat, amb la resclosa dels manresans i l’inici de la Séquia. En els laterals, hi ha diverses escenes tradicionals del pessebre popular català i bíbliques, l’Anunciata als pastors i el Naixement, els Mags o unes coves amb l’escena de dimonis dansant, que agradarà molt als més menuts.
A més del muntatge monumental, que ocupa uns 30 metres quadrats, l’exposició inclou vint-i-un diorames creats per pessebristes de la comarca i voltants. Tot es pot visitar fins al 7 de gener al Centre Cultural el Casino.
I aquest any, durant el cicle de Nadal, del 13 de desembre al 2 de febrer de 2024, el Grup Pessebrístic de Manresa tindrà exposat el pessebre de l’any passat dedicat a la muntanya i el monestir de Montserrat, a l’entrada del Museu montserratí.
Homenatge a la pedra seca a Vilanova
Les masies del Garraf i les construccions de pedra seca són les protagonistes del pessebre de la plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú. Una reivindicació d’aquesta tècnica patrimoni cultural de la humanitat molt present al territori i crida d’alerta per evitar la seva desaparició. El muntatge ha comptat amb el treball de més d’una desena de persones, pessebristes novells que han fet cursos de pessebrisme a l’entitat els últims anys. Es pot visitar fins al 8 de gener.
L’Associació pessebrista de Vilanova ofereix també una exposició d’una vintena de diorames, amb escenes del pessebre tradicional hebreu, però també amb propostes innovadores, representacions dels racons de Vilanova i de les masies del Garraf, i fins i tot un fet amb plastilina. Fins a l’11 de gener a la seu de l’entitat (Manuel de Cabanyes, 17).
Camí de pessebres a Olot
La capital de la Garrotxa és una altra de les parades obligades del pessebrisme. Allà la mostra de pessebres, que celebra des de fa més de tres dècades, està repartida en quatre seus, que combinen les visions més tradicionals amb les contemporànies: Can Trincheria, el Museu dels Sants, l’Escola d’Art i l’Hospici. En aquest últim s’ubica el pessebre de la ciutat, obra de David López, que està dedicat a sant Francesc d’Assís, i una mostra d’una trentena de diorames d’artistes locals i de Culture en Tet, Santoniers de la Catalunya Nord, i com a artista convidat, Joaquim Prats Comamala, amb un pessebre “infinit”, amb un joc de miralls. I a Can Trinchera destaquen dos pessebres robotitzats inèdits amb figures en moviment i plaques robòtiques, de l’artista Lluís Badosa.
A més, els pessebristes d’Olot proposen uns itineraris per visitar les diferents exposicions de la ciutat i la comarca de la Garrotxa, que es poden fer a peu, bicicleta i en cotxe.
El Pessebre de Playmòbils
El Centre de Cultura Popular La Violeta de Gràcia a Barcelona torna a lluir el seu pessebre únic, una construcció de deu metres quadrats amb prop de 750 figures de Playmobil. S’hi poden veure escenes costumistes i d’oficis, com mercat pel de parades amb tota mena de productes, la fonda, la fabricació del vi, la matança del porc, el conreu de l’horta, el barri benestant, les cases dels pecadors, el poble, diferents vaixells, i no falten l’Anunciació, el Naixement o una impressionant caravana dels Mags d’Orient. Enguany, per celebrar els 800 anys del primer pessebre, hi ha també una exposició de 30 naixements de diferents llocs del món. Fins al 2 de febrer de 2024, al carrer de Maspons, 6, 0812 Barcelona.
