L’abril de 2023 el Gran Orient de Catalunya (GOC) presentava els dos primers títols del catàleg de la Biblioteca Maçònica Catalana, una nova editorial que naixia per suplir la manca de publicacions sobre temàtica maçònica i en català. El projecte tenia un doble objectiu: proporcionar eines pràctiques per a tots els maçònics, però també apropar la cultura maçònica a totes les persones alienes a aquesta institució, i combatre el desconeixement i tabús que encara l’envolten.
Dos anys després, Albert Lecina, director del projecte, i Antoni Bou, gran mestre en funcions del GOC, han valorat molt positivament aquesta aventura i han explicat els nous reptes i projectes. Ho han fet des la Biblioteca Arús de Barcelona, on han destacat que l’editorial s’ha consolidat i s’ha engreixat amb sis títols, tant traduccions d’altres llengües com obres de creació pròpies. Però també han reconegut que si bé fins ara la biblioteca ha estat orientada principalment a “un consum intern”, amb la distribució a través de la xarxa de llotges del Gran Orient, a partir d’ara la intenció és enfocar-se en el segon objectiu, i ampliar la distribució “per divulgar i estendre el coneixement de la maçoneria a tothom”.
Per això, han incorporat el codi ISBN a les últimes publicacions, per poder entrar en el circuit comercial, es buscaran noves línies de distribució, i es reforçarà l’aposta per títols de temàtica divulgativa general.
El catàleg editorial
El corpus literari de la Biblioteca Maçònica Catalana té un caràcter formatiu i didàctic, i consta de línies: obres sobre el simbolisme maçònic, llibres històrics i títols “més pràctics que apropin al germà que acaba d’entrar tot el món de la lògia i que expliquin com ens comportem”, segons va explicar Antoni Bou.
La biblioteca va arrencar l’any 2023 amb dos títols, Recull de termes maçònics per al primer grau del Ritu Escocès Antic i Acceptat, un exhaustiu diccionari amb més de 500 entrades (i les seves equivalències en francès i en castellà), una obra coral dirigida per Ramon Pelegrí, i Les eines maçòniques, una traducció de Pius Pujades de l’obra del colombià Iván Herrera, actual president del CLIPSAS, l’organització mundial que agrupa la maçoneria adogmàtica.
Posteriorment es van publicar Recull d’alguns símbols, expressions i diversos conceptes maçònics complementaris per al primer grau del Ritu Escocès Antic i Acceptat, també de Ramon Pelegrí, que complementa el seu anterior treball, i dues traduccions al català: Els oficis i els oficials de la llotja, de Daniel Berensniak, i Nosaltres, els maçons, d’Amando Hurtado. El títol més recent és Ritus maçònics, una edició en català de l’estudi de Manuel Rodríguez Castillejo (2009), que proposa “una mirada àmplia sobre els ritus maçònics a tot el món”, segons va explicar Albert Lecina.
En pocs dies, al catàleg de la Biblioteca Maçònica s’afegirà una setena obra, Bellesa i problemàtica d’una maçoneria a la llum de l’evangeli, traducció d’un treball de Ramon Martí en castellà (2023). Albert Lecina va recordar que la biblioteca és una iniciativa participativa, i per això està oberta a la col·laboració de tothom, tant en la tria de continguts com en el procés editorial.
