La Torre de les Creus a Cadaqués, la de Can Ratés a Santa Susana, el castell de Falset i el castell de Bellver a Mallorca són algunes de les més de cent fortificacions que participaran dissabte en el projecte l’Encesa de Torres, Talaies i Talaiots de la mediterrània pels drets humans. A Catalunya, Aragó i València s’encendran 33 punts, 80 a les Balears i una trentena a altres llocs com Múrcia, Andalusia, el Líban, Marroc i Tunísia. L’objectiu és doble: visibilitzar la tragèdia de la immigració a la Mediterrània, en què l’any passat es van morir almenys 1988 persones intentant arribar a les costes europees, i també reivindicar el patrimoni històric i cultural.

L’epicentre de l’Encesa tornarà a ser Mallorca, on va néixer aquesta proposta fa set anys. Organitzada pel Consell de Mallorca, l’IES Marratxí i Amnistia Internacional, l’edició d’aquest any tindrà 78 punts d’encesa confirmats arreu de l’illa. A ells s’hi sumaran dos punts a Menorca, els jaciments prehistòrics de la Torre d’en Galmés (Alaior) i de Montefí, que reivindicaran el patrimoni talaiòtic menorquí, que aspira arribar a ser Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Des de Mallorca, la vicepresidenta del Consell, Bel Busquets, va recordar que l’encesa vol “donar veu i llum a totes aquelles persones que posen en risc les seves vides fugint de la desesperació, la violència i la injustícia” i signifiquen un  “missatge d’acollida, pau i reivindicació del patrimoni històric”.

A la península, l’Encesa se celebra només per segon cop. Des de l‘Institut Ramon Muntaner, que coordina l’activitat als territoris de parla catalana juntament amb la Federació d’Ateneus de Catalunya, expliquen que si l’any passat hi van participar nou torres, castells o fortificacions, enguany la xifra s’ha triplicat, i s’hi sumaran fins a 33 punts.

Hi participaran les poblacions catalanes de Cadaqués, Sant Vicenç de Montalt, Vilassar de Mar, Castelldefels, Sant Just Desvern, Santa Susanna, Vila-rodona, Falset, Batea, Lleida, Isona, La Terreta (Tremp), Àger, Santa Oliva, Campredó, Amposta, La Ràpita i Alcanar; a la Ribagorça aragonesa, la població d’Areny de Noguera i Benavarri; i al País Valencià, els municipis de Monòver, Petrer, Teulada, Dénia, Pedreguer i Vila-real.

Consulteu aquí totes les torres participants.

L’acte de l’Encesa tindrà lloc dissabte 14 de gener a les torres i fortificacions participants de forma simultània, i recrearà la comunicació visual que tenia lloc entre torres de guaita, les quals eren essencials per a l’audodefensa. Així, faran una encesa de bengales de foc al matí (a les 13h) i una altra de foc a a tarda (a les 18.30h). Abans es llegirà el manifest escrit per Amnistia Internacional i també es cantarà el Viatge a Ítaca de Lluís Llach. En alguns casos, també es convidarà al públic a descobrir el patrimoni, amb visites i rutes guiades a algunes torres i construccions.

Al llarg del Mediterrani, trobem centenars de torres de guaita, que formen part del paisatge i són un record del passat violent de les nostres costes. Les trobem situades en un lloc alt i de bona visibilitat, per poder donar avisar de les incursions de corsaris o pirates. La major part es van construir entre els segles XIV i XVI i van ser molt nombroses: en el litoral del Maresme, el nombre de torres va ser tan gran que era conegut com la costa torrejada. Avui la seva conservació és molt desigual: algunes s’han restaurat i s’han convertit en atractiu turístic, però la gran majoria, expliquen des de l’Institut Ramon Muntaner, encara han de treure a la llum mitjançant la investigació les històries que guarden.