El conflicte narratiu que presenta Lapònia, escrita per Marc Angelet i Cristina Clemente, és prou interessant. Dues parelles, una ubicada a Finlàndia i l’altra a Catalunya, debaten com s’ha de tractar la canalla durant les festes nadalenques: explica’ls-hi  sempre la veritat (‘Santa Claus és un home gras vestit de vermell’) o deixar que s’il·lusionin en falses creences (‘els reis d’Orient són els pares’). És a dir:  la realitat ha d’inundar totes les facetes de la nostra existència, o com afirmava aquella fantàstica pel·lícula de George Sator, també es viu d’il·lusió?

Certament, necessitem prendre mesures de prevenció; però si volem evitar ser víctimes d’una depressió generalitzada, fruit de molts mesos de distanciament social, també necessitem viure una vida que no es limiti a treballar i romandre a casa. Tal com va apuntar Albert Català: “Les festes de Nadal són una oportunitat perquè les tres federacions ens conjurem per aixecar l’estat d’ànim de la societat”. Les tradicions i la cultura de base, que a diferència dels sectors professionals han mantingut la seva activitat durant tots aquests mesos, és més important que mai “per la il·lusió col·lectiva”. En aquest sentit, Blasco va apuntar que des del Departament de Cultura estan traslladant al PROCICAT que “el país pot perdre bous i esquelles sí s’ensorra l’economia, però també si es perd el patrimoni immaterial”.

Per evitar-ho, les tres federacions han adoptat un arsenal de mesures per poder seguir organitzant activitats. “El fet de no poder reunir-nos no és, ni ha de ser, un impedint per assajar els Pastorets”, va destacar Lleonard del Río. Des de la Coordinadora, va explicar el seu president, s’ha encarregat un nou text adaptat a les restriccions actuals i també s’han posat eines tecnològiques a l’abast dels grups. Del Río també va reclamar que “les mesures que s’adopten respecte dels professionals del teatre i la gent del món associatiu s’haurien d’entendre com un tot”, és a dir, no afegir més restriccions als grups amateurs.

Dels tres col·lectius de cultura popular, el pessebrisme probablement és aquell que ho tenia més fàcil per adaptar-se a les disposicions sanitàries. Català va subratllar que totes les exposicions compliran amb els protocols de prevenció dictats des de la Generalitat: límit d’aforament, entrades i sortides diferenciades, reserva d’entrades, etcètera. “Per la cultura popular, que es basa en el voluntariat, el confinament perimetral de cap de setmana és un problema per organitzar activitats”, va lamentar el president de la FCP.

La preparació d’un pessebre vivent implica una gran logística i unes grans dosis d’interacció social.  Àngels Serentill va avançar que “fer grans muntatges es veu complicat. Treballem amb persones voluntàries de totes les edats. Tenim com a prioritat la seguretat”. La presidenta de la FCPV va apuntar que, enguany, la majoria d’escenificacions es podrien veure a través del canal Pessebres Vivents TV.

Pel conseller a l’exili Lluís Puig, “els col·lectius de cultura popular no farem actes virtuals, sinó que ens ajudarem d’eines digitals per fer actes que seran vivencials”. Segons l’actual director de Promoció Internacional de Cultura Popular, l’associacionisme de base no ha de percebre la digitalització com un mal menor (“una aspirina”), sinó com una oportunitat “per obrir-nos al món, que fa cinc anys ens era inimaginable”. Una eina per apropar-nos als centenars de milers de catalans que no viuen a l’estranger, i també a tots aquells catalans que viuen en municipis sense equipaments culturals o sense prou capacitat econòmica per accedir a la cultura.

La taula rodona es va cloure amb la presentació del vídeo promocional que la Federació Catalana de Pessebres Vivents ha fet per la temporada 2020-21.